Ses Sitges


Tot parla. L’evolució es contínua. Sempre s’estableix una interrelació entre éssers vius i entorn. Les persones fan part del tot. Vet aquí una relació de fites, de dates presumptament significatives de ses Sitges, aquella petita possessió situada, amb paraules de Salvador Galmés (Flor de card, 1910), en el Cardassar d’aquella vall ignorada i monòtona del Llevant de Mallorca. No dóna gran cosa més l’agre de la terra!.


100_26291510.- Rafal que el senyor Pere de Santjoan establí a Pere Sitges de qui, segons sembla, prengué el nom, Son Sitges.

1661.- Pertanyia al Sr. Jeroni Ballester de Togores, canonge de la Seu.

1714.- Era del Sr. Miquel Ballester Fuster Santmartí Térmens Olesa de Togores, comte d’Aiamans, qui la lloga a Bartomeu Pasqual i muller Margalida Gomila: "...Plantarà quatre figueres. No són compreses les oliveres. El senyor es reserva el delme reial i de magnat com a successor de l’abat de la Real. Podrà fer ús de les muntanyes de les Voltes i de Tènger per al bestiar boví i someres. Tendrà empriu a la font de Balafi. Hi ha 88 ovelles, un molí de sang. Lloguer: 45 lliures, 43 quarteres de blat, 20 d’ordi, 2 parells de capons, un parell de pollastres, un moltó i un anyell, un quintar de formatge, 3 peces de formatge i el brossat del Dimecres, Dijous i Divendres Sant, i una gerreta de mantega, de banda altres aspectes comuns amb altres lloguers de la contrada: no donarà llicència a ningú per emportar-se llenya. No tallarà ullastres, revells ni mata llentisclera. El bestiar serà senyat amb la marca de la possessió. El senyor podrà vendre la llana al paraire que bé li pareixerà. El darrer any deixarà tota la palla a la pallissa. Tendrà les bardisses i barreres condretes. No traurà fems fora de la possessió. Proporcionarà el bestiar de cabestre necessari per al senyor i família per anar d’un lloc a l’altre... "

1818.- Empadronament de veïns de Sant Llorenç des Cardassar: Ses Sitges – 6 persones.

1866.- Pere d’Alcàntara Penya finalitza l’aixecament dels plans parcel·laris de varis pobles, entre ells Manacor on es delimita físicament la possessió de ses Sitges entre Llucamar (en el llevant, xaloc i migjorn), Sa Real (en el llebeig i ponent), Tenja (en el mestral) i Balafi (en tramuntana i gregal), les tres primeres, com ses Sitges propietat del comte (d’Aiamans) i Balafi, propietat del marquès (Desbrull).

1876.- Hi neix, fill dels pagesos estadants, Mn. Salvador Galmés i Sanxo.

1927.- Les primeres imatges son unes fotografies de Samper publicades a la pàgina de Rafel Duran "Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar". Baltasar Samper (Palma 1888-Ciutat de Mèxic 1966) va ser un músic, compositor i estudiós de la música popular. L’any 1924 va començar a col·laborar en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i es va fer càrrec de la musicològica de les Illes Balears.

1930.- La possessió, pertanyent a la família dels Sureda d’Artà, fou parcel·lada i establida.

1932.- Mn. Galmés compra una porció de terreny que inclou ses cases.

1982.- Adquisició de la finca als hereus de Mn. Salvador Galmés.

1983-1984.- Disseny del projecte del “Centre educatiu i de recursos ambientals”. Inici d'elaboració de recursos didàctics. Visita i anàlisi comparativa amb altres centres de Catalunya. Experimentació del disseny (maig 1984)

1984.- (19 de novembre) Primera visita formal d’una escola: 84 nins del Liceu Balear.

1986.- La Conselleria d’educació i Cultura del Govern Balears edita “Brulla, vocabulari bàsic per al cicle inicial” realitzat pels monitors de ses Sitges, amb dibuixos de Jaume Ramis.

1990.- Una vegada habilitats els espais, es possibilita la pernocta de grups, i s’ençata la realització de colònies d’estiu.

1992.- La UIB, ençata la col·lecció Pedagogia ambiental amb “Ses Sitges una experiència en el camp dels equipaments per a l’educació ambiental”. On s’analitzen els primers quatre cursos d’activitat 1984-1988.

2002.- Com a finca s'incorpora en el Consell Balear d'Agricultura Ecològica (Núm. Registre 0132-P)

2003.- Ses Sitges posa informacions i materials a l'abast de tothom: www.sessitges.com

2012.- Edicions UIB publica "Destapa't. Reflexió-entrenament personal (coaching)-acció-avaluació" que empara els diversos tallers de desenvolupament que s'han anat desenvolupant des de l'any 2009. En aquest entorn també apareix la publicació de grup "Rates voladores. Contes per a un nou paradigma" (2015), editat per ses Sitges (col·lecció Narracions).

2016.- Després de 32 anys d'activitat es clou l'oferta d'activitats per a escoles i grups. Després de passar per diverses etapes i tipus de gestió (Centre eucatiu i de Recursos Ambientals, Granja escola i Casal de colònies) es dona per finalitzada la tasca iniciada l'any 1984. Es segueix oferint des de l'apartat "granja escola" de la web, les informacions i materials utilitzats.

Fonts: GEM, Pere Rosselló, Dades pròpies