Mercat de Manacor
Altres aspectes també s’han de considerar a l’hora de referir-se a relacions socials:
-Fins a l’any 1892 vàrem ser llogaret de Manacor. La proximitat i la llarga dependència potser determinen uns lligams comercials singulars. De fet, fins a finals de segle XX, alguns llorencins continuaven la rutina d’anar, cada dilluns, al mercat de Manacor.
Les arrels manacorines, la dependència comercial de Manacor podrien justificar la dificultat d’arrelament dels negocis a la vila. Així com també l’accent de la parla, ben diferent de l’artanenca o la serverina.
Altres
-L’encara abastable nombre d’habitants possibilita una relativa coneixença de tots amb tots, i la utilització, encara viva, dels malnoms com a distintiu de nissaga, com mostra Pau Quina (2005) a «Els malnoms de Sant Llorenç» de la col·lecció Es Pou Vell.
-Segurament també s’hauria de considerar el manteniment i cura dels hortets particulars com a símptoma d’arrels pageses i alhora mitjà relacional a l’hora de compartir producció.
-La construcció de l’Escola Nova, empesa per l’església, feta en forma de feixines més o manco voluntàries, I tot malgrat que les recaptacions habituals i voluntàries de doblers per una finalitat, comparades amb altres pobles, acostumen a resultar minses.
-També s’ha de considerar la, tal vegada perduda, capacitat de fer pinya com evidencia el llarg procés d’independència o les revoltes i cornades que, a vegades afectaven al bé públic (cas de la cimentera) i d’altres obeïen al sexisme i manca d’acceptació (cas de les noces del vidus).
Sexisme
But the rx tadalafil reality is rather opposite of the assumed fact. Premature ejaculation is cipla cialis generika directly linked to stress and distress. And that’s where internal harmony and love india generic cialis in the relationship. In place of the drug, we have got now buy viagra where .
Malgrat la separació de bens es mostra clara la tradicional distribució de rols masculí/femení. Una separació que no sols es mostra en les tasques col·lectives tradicionals, per exemple les matances, sinó en el dia a dia: atenció als infants, participació a l’AMIPA, afeccions culinàries…i tot comptant amb la nova i normalitzada implicació de la dona en el món laboral.
Consideració singular no específicament local, segurament derivada de la separació de bens, en resulta el que s’ha anomenat «matriarcat», al paper aglutinador de la dona a nivell familiar, al paper de «sa padrina» com a pal de paller relacional.
Generositat
En general a l’hora de sembrar sembren més del que necessiten per poder regalar (pebres, tomàtigues, melons…) aplicant-se encara les velles barates, on s’intenta superar la generositat rebuda.
Les actituds personals van canviant de forma accelerada, però encara potser s’haurien de considerar l’existència d’unes relacions veïnals obertes: preocupació, cura, acompanyaments…i confiades: cases tancades amb biuló o empès…
Tolerància (o no)
En el cas de Sant Llorenç també resulta evident tant l’acceptació de situacions de deficiències físiques o psíquiques, on aquestes persones troben un rol i no es senten permanentment rebutjades.
Alhora que el poc arrelament de l’onada migratòria dels anys seixanta, podria evidenciar situacions d’exclusió o, si més no, de manca d’acceptació.
Si abans s’ha parlat de manca d’empatia en relació a les accions dels altres, potser en contraposició, també s’han de manifestar reconeixements, fins i tot a vegades desmesurats en confondre treball i devoció -com mostra el nom de l’escola-, als presumptes esforços aliens. Com si hi hagués la necessitat de trobar aquí els referents que tenen altres comunitats.