“Don Migue”, un vellet dominicà que passava temporades a Barcelona on hi té una filla, ho comentava un capvespre hivernenc en el pis del carrer Calàbria on vivia na Patrícia, aleshores estudiant d’arquitectura: “El afan de libertad és lo que produjo más guerras i por ende mas muertos a lo largo de la história. Toda comunidad, toda persona aspira a la libertad”, resulta obvi que el seu posicionament des de la ingènua bonhomia utòpica deixava de banda les raons de poder econòmic.
Don Mique havia sentit contar detalls dels dolorosos processes d’independència caribenya i americana, però realment tots ens n’omplim la boca amb la paraula llibertat.
Uns per defensar els drets inalienables i reconeguts per la comunitat internacional, altres simplement per imposar una determinada manera de mirar amb l’argument de lectures parcials d’una pretesa llei que ho hauria de regular tot…Certament un desgavell, entre altres coses perquè no es dóna una uniformitat radical per expressar les idees que s’amaguen sota els mots lliure i llibertat.
Si anam a la rel, segons l’etimològic, llibertat ve del llatí libertas, libertatis, condició del que és lliure políticament i jurídica, disponibilitat i falta d’inhibició d’obra i de paraula.
Fixi’s amb la contundència que implica “disponibilitat i manca d’inhibició d’obra i de paraula” (Llegeixes la frase i de seguida se’t fan presents les imatges d’aquelles persones que es llancen a la mar de la incertesa just per fugir d’una terra erma i sense futur).
El nostre diccionari defineix llibertat com a “qualitat o condició de lliure”, és a dir “no subjecte al domini d’altri, a un poder extern; no constret per una obligació, disciplina, condició, etc.”
La definició en si mateixa, planteja temes relativament clars com el referit al “domini d’altri”, però també d’altres que no ho són tant. Coneixem els “poders externs” que ens condicionen? , i de les “obligacions, disciplina i condicions” imposades que en podríem dir?.
En general i davant la necessitat de determinar un certs límits és dóna per acceptable aquella definició on s’assenyala: “la meva llibertat arriba fins el freg amb la llibertat de les altres persones”.
Des de la perspectiva d’una nova mirada que pot atorgar la recerca del propi desenvolupament, entre altres, és podrien recordar les idees:
There are several companies online which offer comprehensive range viagra canada overnight of quality male enhancement pills or other erection enhancement products since they come in different brands. There were participants who asked Kenyans to not resort to street violence, but turn to the courts instead to seek justice, but they expressed their optimism about a peaceful resolution. viagra for women uk It would have been not required for the reason that they offer order cheap cialis http://pharma-bi.com/wp-content/downloads/IncentiveComp_CaseStudy2010.pdf generic options to brand medications, their charge is usually as low as 80% less. Nitric oxide will draw blood into the genital area, which will cause the clitoris to be aroused and become highly sensitive. viagra lowest prices
“No es tracta tant de no tenir por com d’acceptar-la, de ser-ne conscient com a primera passa per deslligar-se de les codependències” (Trobe, 2004). La por és humana no es tracta tant de bandejar-la com de visualitzar-la i acceptar-la i alhora fer presents les possibles codependències establertes, ja sigui per raons socials, familiars o personals.
“Tota llei és injusta per la seva pròpia naturalesa de “llei” (Mèlich, 2016). La “norma” s’estableix per regular comportaments a voluntat i interès de les classes dominants, del que des de la perspectiva d’anàlisi materialista s’anomenava superestructura.
“Es tracta de treballar i cercar “la millor alternativa a un acord negociat” (Fisher/Patton, 2011). Atès que sempre es donaran interessos contraposats entre persones caldrà clarificar el propi posicionament, en una negociació fins on es vol arribar amb les cessions.
“No són els gens sinó les nostres creences les que controlen la nostra vida” (Lipton. 2007). I les creences poden variar, varien amb el pas del temps.
“Fes ús de la teva llibertat per triar la teva actitud” (Frankl/Pattakos, 2005). Segurament no sempre podrem triar el camí desitjat, però si l’actitud en relació a les coses que ens passen
“Tot ésser viu, viu el seu viure, com el centre del cosmos” (Maturana, 2007). Tu, jo, tu, l’ovella, l’abella, el pi i la cama-roja del camí.
I no voldria acabar la recreació del mot sense fer referència al contundent envit a l’acció i a la llibertat de Paco Muro (2005), ja pots donar-li voltes, però “si no hi vas…no hi hauràs anat!” .
