16-Cooperar

El diccionari de la llengua dóna certes pistes sobre el significat del mot:“Intervenir en una obra comuna; obrar juntament amb altres”.
L’etimològic amplia el concepte al mostrar-ne l’origen. Del llatí cooperari, “treballar conjuntament amb altres per tal d’aconseguir un objectiu comú”, és a dir no es tracta d’un treball gregari sinó que es posa en joc la solidaritat, l’ajuda mútua, intenció i relacions de confiança.
El mateix diccionari adverteix que encara que ho posem habitualment en un mateix sac, no és exactament la mateixa cosa la cooperació que la col·laboració, del llatí collaborare, “treballar conjuntament amb…” altres persones per a la realització d’una obra.
L’objectiu comú i la preparació que aquest implica és, idò, el que separa els conceptes.

Primfilant i jugant amb la imaginació, la imatge “La construcción de una escalera” de Frances B. Johnston que Richard Sennet, o el seu editor , va triar per il·lustrar la portada de “Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación”, podria servir per il·lustrar la diferència dels conceptes assenyalats. Si tots són professionals que s’han posat d’acord i s’han repartit les tasques per aconseguir la construcció d’una escala, seria acció cooperativa. Si els operaris són diversos (un picapedrer, dos torners, un fuster i dos pintors de diverses empreses) que segueixen les orientacions d’un arquitecte que ha dissenyat l’escala, llavors serien col·laboradors, ja que cada professional podria tenir els seus objectius personals.
El matís és subtil, però important.

Exemple semblant es podria posar si ens situam davant un treball universitari o d’altre tipus. Es pot fer un treball únic, amb finalitat negociada i compartida, i on s’assignen i distribueixen les diverses aportacions. O es poden agrupar diversos treball individuals que al agrupar-se constitueixen un tot. En el primer cas seria un treball cooperatiu i en el segons diverses persones haurien col·laborat en la confecció del treball.
En el cas de cooperació s’aplica de forma estricte el concepte “jo guanyo, tu guanyes”. En cas de col·laboració la segona part de la frase podria quedar l’aire “jo guanyo, tu __ (els torners de la imatge, per exemple, podrien no guanyar si havien pressupostat la feina de manera incorrecte).

En tot cas els dos conceptes es situen a les antípodes de competir (del llatí competere, lluitar per aconseguir un premi) que implica forçosament l’aplicació del “jo guanyo, tu perds”. Es així que totes les activitats esportives, independentment del model, edats i número de premis que s’atorguin en cada cas, són activitats competitives, que fomenten la competitivitat.
Kamagra Oral Jelly gives the individual taking it the ability to keep up a regular buy levitra online erection in the body which is why one should make use of Kamagra Soft Tabs. viagra in usa This can cause pain and burning sensations in the upper right or left sides of the stomach. This causes the veins of the penis to absorb a greater amount of blood, upon which the muscles become thick, levitra overnight rigid or enlarged until it eventually weakens. Reasons of Prolactinoma The cause of the pituitary gland dysfunction is very common type of ailment. https://regencygrandenursing.com/long-term-care/bariatric-care levitra 10 mg
Si analitzam les nostres accions o els valors predominants de la nostra comunitat ens n’adonarem que la majoria de les activitats són competitives. Hem de ser bons, millors que els altres, per triomfar a la vida i tenir un bon sou i una bona jubilació. S’imposa l’individualisme, el manegat “Que cada un pregui per ell i Déu per tots!”. És el que ens han ensenyat!.
Si mentalment repassam els nostres aprenentatges, en el sí de la família, l’escola, l’institut… trobarem comptats exercicis de cooperació. Potser alguns, i encara escadussers -el típic “treball en equip”- de col·laboració; la gran majoria, aclaparadora majoria, seran exercicis de competició.

Aplicam el que ens varen ensenyar…i així ens va!

 

Imatge de Wikicommons. Cooperació, escultura de Josep Ricart i Maymir i La construcción de una escalera de Frances B. Johnston