Adesiara s’assenyala que la única cosa permanent és el canvi continu. Afecta tot, també el valor de les coses. Un exemple potser n’és l’aigua dolça, l’aigua per beure aquí, a casa nostra.
Si la podem pagar, podem disposar de tota la que necessitem per atendre qualsevol desig. Es a dir, de moment, ni hi ha consciència de bé públic, limitat i imprescindible; ni tampoc mesures compensatòries orientades a la igualtat de drets com aquella -a vegades s’ha insinuat- que el preu de l’aigua hauria d’anar en relació directa al consum, quanta més despesa més increment del cost per tona.
Però no sempre ha estat així, els nostres padrins tenien una altra cultura de l’aigua. Afectava tant la recollida com el consum i la reutilització. El que podríem anomenar la cultura de l’aigua de cisterna.
Aquesta nota present, que no afecta a conductes personals orientades al canvi climàtic (o sí), es vol plantejar com a homenatges a totes aquelles persones, generalment dones, que tenien cura de l’aigua de cisterna. I també a manera de doble missatge, d’una banda resulta perillós continuar amb el ritme de despesa d’un bé limitat com és l’aigua i d’altra banda, parlar de les cisternes ofereix la possibilitat de reflexió per poder ampliar la mirada.
Com moltes altres activitats preturístiques, l’atenció de la cisterna era tasca senzilla que exigia, però, atenció continuada. Val a dir que la cisterna era part important de la casa, tant com la cuina o la cambra. Per això la seva construcció, generalment a mà del propietari en hores de lleguda i, per tant, llarga en el temps, era motiu d’anecdotari: que si el barrobí, que si la pedra, que si la feina…
Una vegada feta venia el procés de recol·lecció d’aigua de pluja. Primer deixant que la pluja netejàs bé la teulada, l’aigua d’estiu es solia despreciar i fins ben entrada la tardors no s’acostumava a recollir-ne, sempre procurant impedir, mitjançant reixetes orgàniques de revell o metàl·liques que qualsevol imperfecció, pedreta o animaló pogués entrar a la cisterna.
Take a, low measurement the first run through. best online viagra Other factors which may lead to the condition are chronic diseases, best price on viagra find my pharmacy shop some medicines and insufficient stimulation. online viagra purchasing He was moved to the Denver Nuggets. This is why AMS’ Voice Broadcasting solution is so important to cialis sale appalachianmagazine.com your marketing lineup. Una vegada plena, amb entrades i sortides diverses al llarg de l’hivern, seria el dipòsit que hauria de proveir d’aigua la casa al llarg de tot l’estiu. Implica haver d’estar pendent tant de la pluja, com de la neteja de teulades i terrats.
El consum, si no es disposava de pou de greixina addicional, havia de ser, idò, mesurat. Per beure les persones -les bísties bevien e el diversos pous públics-, per a la cuina i escurada, per a la neteja diària de mans i peus i per a la neteja, normalment setmanal del cos.
Aigua que, una vegada utilitzada, en cas de neteges, s’emprava per regar els ramellers de la casa.
En definitiva l’aigua anava del cel a la terra passant per la cuina i fent estada a la cisterna.
Avui, i d’ençà de la canalització i relacionant en part amb l’edat dels propietaris de la casa, algunes cisternes encara segueixen fent la seva funció, però moltes altres hi son, però en desús, a manera de dipòsit eixorc, per si un dia…
(Imatge: cisterna a l’antiga casa de Mn. Galmés. Compte amb un filtratge addicional de les esquerdes de la pedra de la casa. Indicador de l’esment a l’aigua de cisterna)