9 L’aigua que tiram

Si abans, encara que de passada, havíem tractat el tema de l’aigua que bevem. Ara toca posar la mirada sobre un altre aspecte, l’aigua que tiram.

Parlar del malbaratament, a nivell personal, de l’aigua pot resultar certament frustrant puix el gruix de les possibilitats d’intervenció es realment prim i estret si es compara amb les possibilitats de l’administració. ¿De que serveix estalviar un litre i mig d’aigua quan estires la cadena del vàter, si la xarxa de distribució pot perdre fins un 60% del cabdal1 sense que es crei la més mínima alarma social?

Com molts altres aspectes referits al consum, l’actitud personal no deixa de ser un tema simbòlic que afecta, fonamentalment, la consideració ètica del viure.

La mateixa sensació d’insignificança es pot tenir si la mirada enfoca el nostre terme municipal. Malgrat la legal opacitat que afecta a tota l’administració pública, es pot intuir o suposar que atesa la nostra condició de municipi turístics, és dóna una substancial diferència de consum entre la zona rural i la turística, fonamentalment a l’estiu. Bona part d’aquesta aigua, a través de la xarxa de clavegueram acaba a la depuradora que possibilitaria la seva reutilització. De fet així passa, una part de l’aigua depurada s’utilitza per a reg de jardins (10%) i la resta es deixa en un avenc. (per a més informació vegeu la pàgina web de l’Ajuntament).

En definitiva, es vol deixar constància que analitzant xifres globals, el consum d’una família concreta no passa de ser anècdota.

Amb tot i amb això, la consciència ecològica ens porta a prendre mesures senzilles des de la consciència que moltes gotes arriben a omplir un tassó.

A casa nostra les mesure que intentam aplicar són bàsicament tres:
-control del reg mitjançant temporitzadors,
-posar atenció en el petits consums, per exemple el roll de l’aixeta mentre ens rentam les dents,
-controlar l’aigua de la cisterna del vàter.

En relació en aquests darrer punt, val a dir que des d’una campanya de reducció de consum que aplicà fa anys l’Ajuntament (abans de la proliferació de les aixetes de cabdal controlat i si no recordo malament era regidor de Medi Ambient en Miquel Galmés) a l’interior de la cisterna del vàter hi depositàrem una botella de plàstic plena d’aigua. Vol dir que des de llavors ençà a cada buidada d’aigua n’estalviam un litre i mig.

No passa d’esser una anècdota i alhora també un indicador: sempre en queda alguna cosa de les campanyes de conscienciació.

En definitiva, es tracta de posar certa atenció en el control del consum de l’aigua i, sobre tot, superar aquell conegut criteri que, en formes diverses, assenyala allò de “¿i si la pic pagar perquè no l’hauria de gastar?”. Idò no!, ser part d’un tot -en aquest cas esser viu sobre un planeta limitat- implica determinades restriccions.

La frase: Si omples l’aigüera quan rentes els plats, gastes menys de 20 litres d’aigua. N’estalvies gairebé 80 cada vegada que rentes els plats amb l’aixeta tancada

Imatge: reductor casolà de consum d’aigua a les velles cisternes

Is It Safe To Buy Generic Drugs? Many people have a misconception that it is illegal to sell prescription medicines without a prescription issued by a order viagra on line licensed physician. You are asked to practice the medicine 1 hour before the sexual activity to enjoy the best results.’ 1 pill of generic cialis canada should also be taken 45 minutes to one hour to take effect, which is why the woman’s workout and eating habits matter to his ED improvement,” explains Walker. Although price of viagra pills it is more common in older males. One thing should be strictly kept in tadalafil from india mind that the dosage does not result in any form of addiction or in the formation of a habit.