Publicacions

Amb el treball ADT.PL, realitzat per voluntaris del grup de desenvolupament “Destapa’t”, s’enceta una nova pàgina de publicacions.


Últimes entrades

ADT.PL

10- Recerca 4 – Com ens relacionam? (2)

Mercat de Manacor Altres aspectes també s’han de considerar a l’hora de referir-se a relacions socials: -Fins a l’any 1892 vàrem ser llogaret de Manacor. La proximitat i la llarga dependència potser determinen uns lligams comercials singulars. De fet, fins a finals de segle XX, alguns llorencins continuaven la rutina d’anar, cada dilluns, al mercat […]

LLegir-ho tot
ADT.PL

9- Recerca/3 – Com ens relacionam? (1)

Igualtat i pobresa Totes les dades que tenim a mà, si més no fins als canvis laborals derivats de la irrupció del turisme, que aquí es podrien situar a finals dels seixanta o principis dels setanta del passat segle, parlen de pobresa, de manca de recursos i d’igualtat. Pere Sales a l’estudi «La Vida Municipal», […]

LLegir-ho tot
ADT.PL

8- Recerca/2 – Quina història?

Independència De banda les consideracions històriques d’àmbit general, s’ha de comptar, aquí, amb el transcendent fet de la llarga lluita per la independència municipal. La ferma oposició de Manacor, les acusacions de manca de recursos, la desequilibrada balança poblacional entre fora vila i la vila a favor del forans, la comentada absència de notables i […]

LLegir-ho tot

Presentació/1 (Guió)

PERSONA LLORENCINA (ADT.PL)

Pots baixar-te el pdf de presentació aquí.

Guió de presentació. Continguts

Pàgines:

1.- Imatge d’espera (Sant Llorenç boirós)

2.- Marc. Producció de ses Sitges → Desenvolupament → Grup obert. Sessions de feina cada mes -enguany cada quinze dies- (Una mena de running intel·lectual, emocional i espiritual)

3.- Una idea de reflexió conjunta: Perquè pensam el que pensam i feim el que feim?…recerca dels nostres dimonis.

4.- Reflexions → Què ens fa parcialment diferents a les persones llorencines? Motiu de la imatge. Res es clar i net. Tot es presenta boirós

5.- Concepte bàsic 1: Mai deixam d’evolucionar (els altres, els carrers, les persones…canviam.

6.- Concepte bàsic 2: Dos moments singularment sensibles: Primera infantesa i adolescència

7.- Si en la primera infantesa som esponges → importància de la família (el paper singular de les padrines maternes)

8.- Hipòtesi. L’entorn, el poble, condiciona la família que, a la vegada, ens condiciona a cada un de nosaltres.

9.- Per indagar establim limitacions d’espai (nucli urbà de Sant Llorenç). Els altres nuclis urbans del terme municipal poden tenir històries diferents.

10.- I de temps. Fins a la Generalització dels efectes del turisme (1974?). El turisme incorpora unes variables noves a considerar (altre capítol)

11.- Quins podrien ser aquests trets diferencials?

12.- Buidatge del «Llibre del Centenari» i de les obres, de narrativa local, de Mn. Galmés.

13.- Surt una llista de possibilitats.

14.- Per als nostres interessos, ja podem jugar!!.

15.- De la reflexió sorgeix una nova perspectiva. Com es veuen les persones llorencines?. I com ens veuen els que no varen néixer aquí (Recordat transcendència de la primera infantesa) o són externs.

16.- Si es vol saber, s’ha de demanar. Un aspecte positiu i un de negatiu. Mostra: 138 persones (10 llorencines i 5 externes -tres residents i dos no residents- per a cada entrevistadora).

17.- Després d’un primer intent i veient la dispersió…decidirem fer agrupacions (10+10) per encaixar les respostes. En la majoria dels casos possible, però no sempre (van a «Altres»).

18.- Fer les entrevistes ens posta els primers aprenentatges: Diferències, aspectes negatius, pors… I també dubtes: dues idees no idèntiques es poden reflectir en una mateixa paraula, de la mateixa manera que una mateixa idea es pot expressar amb paraules diferents.

19.- Gràfiques de resultats d’aspectes positius (Persones llorencines + persones d’altres orígens)

20.- Gràfiques d’aspectes «a millorar» (Persones llorencines – persones d’altres origens)

 

21.- De que serveis tot això?. Entendre’ns i acceptar-nos. I que si un dia ens venen ganes de xafardejar, no tenim perquè sentir-nos malament al no tenir res d’extraordinari.

22.- També ens pot portar a la reflexió, per conèixer, acceptar o transformar el que hi ha.

23.- Ja amb la feina feta, dubtes d’edició. S’opta per l’edició virtual al ser una «aproximació» una feina no acabada del tot i oberta a ampliacions i modificacions.

24.- Crèdits i tancament.


Presentació/2: EL joc de la D

La primera intenció era titular el treball “Aproximació a determinats trets diferencials de les persones llorencines” (ATD.PL).

Tots els mots tenen força i significat.

“Aproximació” emana d’una idea limitadora. Conscients de no poder abastar de forma definitiva el tema, que no es pot tancar perquè, de banda la dificultat de trobar “fets referits a l’ésser que es donen de forma generalitzada”, la nostra, no deixa de ser una mirada determinada i limitada, derivada del moment i les circumstàncies (som els qui som i tenim la força que tenim).

«Determinats trets» lliga amb el paràgraf anterior. No podem copsar tota una manera de ser, en tot cas podem arribar a embastar uns determinats trets del nostre fer habitual. Enfocant, fonamentalment els condicionants que tinguérem en la primera infància que, segons diu la ciència, són els que més ens condicionen.

«Diferencials», i aquí comença el ball que es descriu.

Referits a les «Persones llorencines», les que habiten el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar .

I perquè comença el ball? (Fixi’s que, ara el títol és ADT.PL)

Perquè ben prest ens n’adonarem de la nostra incapacitat d’esbrinar trets diferencials, de determinar de forma concreta aquells aspectes que ens diferencien de les persones artanenques, serverines o manacorines. Primer perquè desconeixem l’existència d’estudis semblants referits a les altres poblacions de l’entorn; és així que no podem fer anàlisis comparatives.

I també perquè es dóna el cas que, al no poder fer anàlisis comparatives ens hauríem de fiar de la intuïció. Que potser errada, o no; però que a més de fonamentar-se en tòpics planteja preguntes sense respostes.

A tall d’exemple, les persones artanenques semblen més participatives i festoses, però és realment així?. En tot cas aquesta aparença, manifesta un ésser obert i generós o s’hi amaguen altres característiques?

Cosa semblant es podria dir de l’ésser de les persones serverines. Atenent una comparativa en l’explotació de negocis turístics poden semblar més obertes i agosarades. Però ¿aquella primerenca mirada turística arrelava en l’ésser o venia derivada de la proximitat a la platja?

Fins i tot els dubtes es poden plantejar en relació a les persones manacorines. Cert és que tant per arrels -la separació de termes tan sols te 125 anys-, com per relacions de mercat -la tirada històricament més generalitzada porta cap a Manacor- nosaltres, les persones llorencines hauríem de ser, com assenyala la parla, més «manacorines», però…l’evolució d’aquests 125 anys ha resultat paral·lela? I, en tot cas, érem semblants a les persones manacorines fa aquests 125 anys?

Massa preguntes sense resposta.

No ens podem atrevir a relacionar «trets diferencials». Per això varem fer córrer la D de «diferencials» a «determinats».


0- Per què en parlam?

Fèiem part del taller de desenvolupament «Destapa’t (DP)» que, realitzat per ses Sitges i amb el suport de l’Ajuntament, es desenvolupà en el nou Espai 36 al llarg del curs escolar 2015-16.

Vàrem pensar que resultaria interessant analitzar i estudiar els factors culturals externs que poden tenir certa incidència personal.

Sabíem, perquè ho havíem treballat l’any anterior, que en un primer cercle d’aquests factors culturals externs s’hi situa la família. De forma no sempre conscient la família va emetent missatges que incideixen sobre els marges o límits genètics dels infants. A vegades aquests missatges que ens marquen, fonamentalment al llarg de la primera infància, aquella època que no recordam, són conscients i directes (quan per exemple una família, pensant amb els seus fills, decideix anar a viure al camp, o no tenir televisió o comprar juguetes no sexistes…). Però moltes vegades, la majoria, els missatges són indirectes i tramesos sense consciència. És ben conegut que els infants copien tot el que veuen fer, tant el que es considera bo com el que es considera no tant bo; d’aquí la gran transcendència de l’exemple.

Reflexionant sobre el transcendent paper de la família; reflexió no sempre bona de suportar, pensàrem amb la possible transcendència d’un segon cercle d’incidència, el que conforma el poble, la comunitat local. Tant per la incidència directe que té sobre els infants -recordem que ho copien tot!-, com la incidència indirecte: la comunitat pot condicionar els pares que, a la vegada, condicionen els infants.

Un exemple paradigmàtic en podria resultar l’accent lingüístic singular de cada poble, que es va transmetent de pares a fills. Com en podrien ser exemple també, o no, el caràcter festós, la generositat a l’hora de fer coses en comú, o l’estima i orgull de saber fer ensaïmades altes i esponjoses.

És així que vàrem decidir: anem, idò, a indagar una mica sobre els trets diferencials de les persones llorencines!, si és que n’hi ha.

En definitiva, ens vàrem proposar intentar esbrinar aquells factors, d’àmbit local, que han pogut tenir o tal vegada encara tenguin, algun tipus d’incidència en el nostre comportament.

I sempre des de la consciència, i també precisament per això, del camí assenyalat, entre d’altres, per Rojas Marcos quan diu: «La nostra vertadera essència no es configura tant de l’ADN que heretam dels nostres avantpassats com de la nostra extraordinària capacitat de formar-nos a nosaltres mateixos i laborar el nostre camí»

Quin potser l’ésser de les persones llorencines?. Com ens pot haver afectat?.

No es pretén anar més enllà, aquest és el nostre objectiu.

Es decanten idò les pretensions de més abast com les etnogràfiques o etnològiques; en tot cas s’intentaria una certa aproximació a l’etologia, a l’estudi de determinats costums més o manco arrelats en la comunitat local.


1- Com es presenta?

Una vegada finalitzada la feina, aquesta, es va sotmetre a la lectura de persones de confiança amb la finalitat d’obtenir-ne devolucions crítiques (feedback). Una proposta convenient i sana que no sempre respon a les expectatives previstes.

Les devolucions del treball, una vegada finalitzat, de banda un grapat de faltes d’ortografia i signes de puntuació, s’orientaren sobre la consistència per merèixer l’edició i publicació en paper.

El tema es planteja a manera de darrer debat.

El dubte no venia derivat dels possibles costos –a dir ver es gaudia de varies possibilitats d’edició, entre elles la gentil possibilitat de fer part de la col·lecció Es Pou Vell- sinó de la consistència qualitativa (dificultat de delimitar els elements diferenciadors, entrevistes sense fiabilitat estadística…) i també de l’extensió (una vegada paginat sols assolia una seixantena de pàgines).

Es plantejaven també altres qüestions com mesures de sostenibilitat, obertura a la possible interacció dels lectors derivada de l’avinentesa en la utilització dels nous canals comunicatius.

Per això, després d’un petit debat, i complert l’objectiu d’utilitat, a vegades sorprenent, que havia tingut pel als integrants del grup, la realització del treball, es va elegir el camí de l’edició digital: s’aniria publicant en petites píndoles setmanals, vint-i-sis en total, obertes a debat, a Card.cat, a partir de de la presentació pública, inclosa en els actes de Sant Antoni de l’any 2018.

Un afegit important, el títol no enganya, el que es presenta, per les condicions que s’aniran exposant, no va més enllà d’una «aproximació a determinats trets de l’ésser de la persona llorencina». S’ha de considerar, idò, un treball introductori, un envit a la necessitat de aprofundir sobre el tema.


2- Quina és la proposta?

La proposta no és altra, idò, que la reflexió desenfadada sobre possibles aspectes de l’ésser local que, mitjançant missatges involuntaris de pares i padrins, hagin pogut incidir sobre l’ésser personal.

Com som les persones llorencines? De quina manera ens afecta aquesta manera de ser?

L’efecte de la incidència, sempre condicionada per l’entorn, potser s’ha de contemplar tant de la perspectiva de sintonia amb els missatge rebut, com també en el possible sentit contradictori. Es fa referència a l’espira que condicionarà el petit moment de decisió que es dóna entre reflexió i acció.

Per il·lustrar el tema dels efectes contradictoris basta recordar, per exemple, els casos d’agnosticisme derivats de la llarga i persistent imposició religiosa, o els coneguts casos de rebuig a determinats familiars derivats de les llargues imposicions de fer-los cas.

Els que seguíem el taller, la indagació sobre aquests factors, ens havia de portar al coneixement, comprensió i acceptació d’aquells aspectes del nostre ésser que, potser, no s’acaben de considerar satisfactoris, i també a la confirmació o negació de determinades intuïcions personals referides a un mateix.

Aspecte, aquest, que dóna plena resposta al «per a què» del treball.

La proposta pública, mostrar i arrodonir la feina, deriva de la possibilitat què pugui resultar útil a alguna altra persona que desitgi trescar camins d’introspecció; que pugui disposar d’una eina que a nosaltres ens resultà curiosa i útil.

A manera d’afegit cal reconèixer, però, que la proposta és plenament oberta. No sols no es contempla com a completa i definitiva sinó que es presenta des del convenciment que, amb altres actors i moments de recerca els resultats, potser, no serien els mateixos.


3- Limitadors (espai/temps)

Com passa en totes les reflexions compartides, i amb la finalitat d’estalviar distorsions posteriors, caldrà enfocar l’estudi i delimitar el marc de recerca.

En relació a l’àmbit físic, es considerarà, en sentit estricte, el nucli urbà de Sant Llorenç des Cardassar. A falta d’estudis, però considerant variables físiques, històriques i de població s’intueix que els altres nuclis de població del terme municipal: Son Carrió, Sa Coma…podrien mostrar trets ben diferents.

A nivell temporal, s’enfoquen fets i anàcdotes fets i anècdotes que van des de poc abans de la independència municipal fins a finals de segle XX puix són els que poden haver incidit sobre les actuals mares, pares i padrines, padrins… fonamentalment fins a l’orientació generalitzada del treball vers el sector terciari, i més concratament als serveis turístics (que per la desparició dels tallers de brodats es situa a l’entorn de 1974)

No es contemplen, idò, situacions actuals derivades de les darreres onades migratòries que, de forma òbvia, s’hauran de considerar en propers treball.

Malgrat restin excloses del present estudi, no podem deixar de banda els recents canvis socials algunes vegades considerades «revolucions». Fem referència a la irrupció del turisme que romp, de forma gradual i radical, l’aïllament derivat de la Guerra. A l’autonomia econòmica de la dona derivada de la seva plena, també gradual, integració en el mon laboral. A la ràpida generalització de l’ús de les noves tecnologies. I també a les diferents onades d’immigració derivades de la bonança econòmica que, com no podria ser d’altra manera, van incidint incidint en els hàbits i costums «tradicionals» .

Volem dir, amb tot això, que el que es presenta, son trets que poden afectar, de forma parcial, a les personers nascudes abans dels anys vuitanta del segle passat.

En l’ésser de les noves generacions, i malgrat els assenyalats processos d’imitació primerenca, segurament s’haurien de contemplar, també, altres variables.


4- Quin és l’aire?

Adesiara s’assenyala que els peixos viuen la seva vida desconeixent que fora de l’aigua hi ha una vida diferent.

Als humans ens passa una cosa semblant. Donam per bona la vida que coneixem.

A vegades els fets i anècdotes d’àmbit local es veuen condicionats per uns marcs més amplis que s’haurien de considerar, malgrat ara no siguin objecte de la present proposta.

A tall d’exemple, de passada i a grans trets potser s’haurien de considerar:

-L’individualisme occidental en contraposició al cooperativisme oriental.

-Un catolicisme controlador i conservador en contraposició al luteranisme culturalitzador, on cada persona havia d’aprendre a llegir i escriure per poder interpretar la Bíblia.

-Un llarg període de poder centralitzat i jacobí, segurament iniciat amb l’absolutisme derivat de 1715 amb la victòria dels felipistes i del Decret de Nova Planta i que, després, amb petits períodes d’interrupció, tingué continuïtat en la llarga Dictadura, i encara és mostra ben present.

-La ineludible condició d’illencs i mallorquins. Josep Melià a «Els Mallorquins», en el capítol «Anotacions sobre un caràcter» parla del nostre caràcter acomodatiu, de la tendència a actuar, tan sols, si anam sobre segur. Textualment parla de «no ajuda cap iniciativa que no redundi en el seu profit egoista», «aïllament», «seny», «satisfet d’ell mateix», «no som apassionats», «austers», «vida tediosa i monòtona»…

-El canvi continu que afecta tots els àmbits de la vida i que s’ha vist immers en un procés imparable d’acceleració iniciat, en el nostre cas, fonamentalment amb l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta.

Conjunt d’aspectes que, inevitablement, afecten, de forma generalitzada a costums i a ésser.


5- Com es planteja l’anàlisi?

-Es tracta de fixar-se en «fets», o en informacions que puguin aportar lectures i anècdotes contrastades per, després, argumentar les opinions i possibles qualificatius a considerar, com a base de les posterior consultes (enquestes) i posterior debat i conclusions.

-Cap dels aspectes resulta, en si mateix, positiu o negatiu, dependrà de la lectura que, cadfa una de les persones, en pugui fer.

-Tot es mescla. Malgrat l’intent de cercar trets específicament llorencins, no es poden deixar de considerar les possibles influències d’estructures superiors: Mallorca, Espanya….

-En píndoles posterior, en negreta s’assenyalaran uns adjectius que podrien ser considerats trets del caràcter; però no deixen de ser interpretacions i lectures; segurament se’n podrien assenyalar d’altres de diferents i, fins i tot, contradictoris amb el que es presenten.

-Junt a l’adjectiu i entre parèntesi, es relacionarà la possible font o referència teòrica.

-No tots els trets assenyalats haurien d’afectar totes les persones. L’afectació, en tot cas, dependrà de les condicions de l’entorn familiar; fonamentalment, al llarg de la primera infància. I també de les experiències i aprenentatges adquirits al llarg de la vida.


6- Diagrama sistèmic

Partint de la creença de què tot és relacionat amb tot i que sempre es poden establir relacions entre les variables a considerar, es presenta un model sistèmic de possibles factors d’incidència sobre l’ésser de la persona llorencina.

Sant Llorenç és una petita localitat situada, segons alguns autors, entre el Pla i el Llevant de Mallorca, illa que forma part de la Comunitat Balear situada en el si de l’Estat Espanyol, que alhora fa part de la Comunitat Econòmica Europea paradigma de la cultura occidental. D’alguna manera tots aquests factors incideixen sobre les singularitats històriques i les relacions socials de les persones llorencines.

D’altra banda, el terme municipal disposa d’una determinada estructura física que juntament amb l’esmentada estructura superior i les singularitats històriques, poden determinar una cert tipus de relació amb el poder -tenir les persones que ostenten el poder lluny no és el mateix que poder ser observat directament- i unes determinades relacions comercials -no és el mateix el costum d’anar a comprar a Manacor o a Artà; el centres comercials poden afectar, fins i tot, l’accent del llenguatge- que també hauran d’afectar les relacions socials, entre altres coses, la manera i selecció de persones a qui diem «bon dia».

Unes relacions socials, una interacció permanent amb altres persones conegudes i veïnes que condicionaran: les postures personals en relació als altres; la relació amb l’ample ventall de inevitables manifestacions culturals -cal recordar aquí el conegut axioma, no és possible la no comunicació-; i també, i conformant part d’aquestes manifestacions culturals, en relació a la participació, selecció i manteniment de festes i costums.

Tot un conjunt d’elements que afecten l’ésser de la persona llorencina que, de forma conscient o inconscient, anam transmetent a les generacions posteriors. Un conjunt de factors que, alhora, poden condicionar l’entorn físic -si tiram verí, podem matar les abelles que pol·linitzen els ametlers-, les singularitats històriques i àdhuc els elements d’estructura superior -si més no amb el vot cada quatre anys-.

Un model sistèmic «viu», que inevitablement anirà canviant de forma continuada.


7- Recerca/1. Quin entorn?

Sequeres i torrentades

Bàsicament conforma el terme municipal, la vall del torrent de ses Planes o de Ca n’Amer; un espai fronterer entre Pla i Llevant de terres primes i aturonades, amb una clara diferenciació morfològica entre les serres de Llevant i la franja litoral i la resta conformat per les planes i valls.

De banda la pluja irregular amb anys de forta sequera:

L’any 46 va entrar/ una trista primavera;/ molts no feren barquera / i altres no provaren de segar, / i molts altres de formatjar /perquè el bestiar mort era. / Ja dirà el qui serà viu / lo que patien els pobres, / que vivien de garroves / per arribar a l’estiu (Glosa de Francesc Clapés. Flor de Card, abril, 1984),

el torrent afectarà de valent la vila. Berard el 1789 ja assenyala que era un llogaret malsà degut al torrent. Miquel Grimalt, d’altra banda, a «El medi físic» que forma part del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal» fa referència a vuit torrentades, des de 1943 a 1989.

El mateix Grimalt diferencia tres tipus de paisatge a la conca del torrent de Ca n’Amer, la «vall ignorada i monòtona» de Salvador Galmés, que conforma el terme municipal: les antigues Serres de Llevant, el litoral i les planes i valls. També destaca l’absència de les grans planes que són substituïdes per àrids comellars i turons suaus.

Turons i comellars

Tenim, idò, un primer indicador diferencial, ni gaudim de les grans extensions productores de cereals que caracteritzen el Pla, ni dels oliverars que arrelen a les serralades.

L’orografia, l’estructura de la terra, que no es presenta gaire generosa, llevats d’indrets molt concrets com «sa Grua», «es Camp Gran»… determinarà un sistema productiu on es combinen arbres de secà amb cereals, farratges i animals.

Vall ignorada

Aquest aspecte físic segurament també condicionarà l’absència física dels grans terratinents queno solament residiran a altres indrets com evidencia Isabel Moll a «Població i recursos, 1818-1960» del llibre citat, sinó que la seva presència serà ben escadussera i circumstancial com evidencia la constatació física de l’absència generalitzada d’habitatge de senyor a les casses de possessió. Segons la mateixa autora, quan fa l’estudi d’ocupacions, l’absència del «grup de notables» determina un fet diferencial amb altres pobles de l’Illa.

Segons contaven, per exemple, els pagesos de sa Begura, tan sols veien els senyors, aleshores el marquès Desbrull, quan anaven a pagar la terça a Ciutat i un dia o dos a l’any que anaven a caçar a la finca, sense atracar-se a la casa dels pagesos. D’altra banda a Damià Mesquida el coneixien amb el malnom «es Comtet» perquè era la persona en qui el Comte d’Ayamans havia delegat part del seu poder. El comte d’Ayamans i el marquès Desbrull varen ser els posseïdors de bona part de les terres llorencines a principis de segle XX.

Petits propietaris

L’establiment de les possessions, la venda de les terres per part dels senyors, fonamentalment en el primer terç del segle XX, determinarà un important canvi d’organització social. Passar de les possessions amb una determinada estructura de poder a la constitució d’una comunitat de petits propietaris, de banda implicar radicals canvis relacionals, provocarà la recerca de nous terrenys de cultiu que mostra com gairebé fins als cims de les muntanyes i en terrenys inhòspits com els «Inferns de Balafi» s’hi detecten soques d’ametlers, ara morts, que fan testimoni d’un passat esquifit i aspre ben reflectit, si més no, a «La Dida» i «El garriguer d’Infern» de Salvador Galmés.


8- Recerca/2 – Quina història?

Independència

De banda les consideracions històriques d’àmbit general, s’ha de comptar, aquí, amb el transcendent fet de la llarga lluita per la independència municipal.

La ferma oposició de Manacor, les acusacions de manca de recursos, la desequilibrada balança poblacional entre fora vila i la vila a favor del forans, la comentada absència de notables i senyors, la pobresa generalitzada converteixen el procés en una llarga lluita treballada i bellament descrita per Isabel Moll: «En realitat, el que ens interessa és el fet de com una situació marginal i marginada, inestable i desequilibrada, i fèrriament articulada entorn a l’ordre que acabam d’esbrinar -fa referència a «la possessió era el treball, l’escola, el context que socialitza, el context que educa el pagès dins les regles de l’ordre de les estructures agràries»- no serà obstacle per a la persistència i insistència d’un grup de persones -pagesos, no cal oblidar-ho-, que aconseguiran, mitjançant una tenacitat de 80 anys, enfrontar-se a l’Ajuntament de Manacor (el que significa enfrontar-se al grans propietaris del districte) i obtenir de les autoritats illenques (el que suposa superar el cert menyspreu que cap a la petita pagesia tenien els qui controlaven les institucions del govern provincial, com la Diputació) l’aprovació per poder constituir-se com a Ajuntament. Aquesta actualització presenta un fet històricament força important: l’evidència d’una maduresa política de la pagesia, que exigeix la necessitat de reconsiderar la seva funció històrica»

La mateixa autora assenyala, referit a l’inici de la «llarga lluita» per la independència: «l’únic recurs que té Sant Llorenç és la terra. No hi ha indústria, ni comerç…» i també fa referència a la forçada emigració de famílies llorencines a terres americanes «sobretot entre 1910 i 1920».

Del tema de l’emigració també se’n troba constància a la revista local Flor de Card amb entrevistes a persones que emigraven temporalment a Amèrica per poder avançar així mitja quarterada. Mostrant el desig de tenir terres i casa en propietat «Qui té olles pot fer tets»!.

Una vegada formalitzada la independència, i a manera d’il·lustració de l’assenyalat canvi possessió-comunitat de propietaris potser, s’hi ha de situar la creació de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus «Gent Cardessana», que a la Memòria (1908) assenyala: «A principis d’octubre de l’any 1907 el Vicari d’aquest poble Sr. Sebastià Llitreres va exposar la idea de fundar la caxa rural». Es feu per poder afrontar els primers establits, entre ells els de «Llucamà i Ses-Sitges» que possibilitaren l’aparició dels «petits propietaris» …/… «no hi ha nigú que visca del jornal tot-sol perquè cada qual te el seu bocinet de terra petit o gran».

Turisme

Una altra transcendent consideració històrica n’és l’aparició del turisme de masses dels anys seixanta que aquí arrelaria de forma una mica tardana. Si be és cert que la inauguració de l’hotel Peymar és 1962 i el Playa del Moro 1964 haurien de passar encara uns anys perquè els pagesos i les dones llorencines canviassin de professió. Simptomàtic potser en resulta el títol de l’aportació de Lourdes Melis «Tallers, brodadores i brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974) publicat a la col·lecció «Es Pou Vell».

Pere A. Salvà a «Població i espai» que fa part del citat llibre «Conjunt d’Estudis…» assenyala que l’aparició del turisme no solament trastoca les estructures existents sinó que implica un canvi de mentalitat, derivat del contacte amb altres cultures i costums i que, entre altres coses, augmenta la tolerància a la inevitable immigració, -en bona part originària de pobles veïns-.

Segons el mateix autor, un dels efectes de la revolució turística afectaria fonamentalment el paper de la dona, però en canvi no aconseguiria vèncer el drama de l’analfabetisme cultural que el 1991 encara se situa 4,34 punts per sobre de la mitjana de les Illes Balears.

Un altre efecte n’és l’envelliment de la població. Salvà assenyala: «Aquests fets impliquen una forta acumulació de persones d’edats superiors als 50 anys amb una esperança de vida de l’ordre dels 74 anys, el que representa un alt índex d’envelliment, fet que passa moltes vegades inadvertit pels polític i ens du a curt termini a una sèrie de respostes públiques i actives en els terrenys de l’educació, serveis socials i ocupació i a la previsió a mig i llarg termini de les necessitats socials d’una població madura»

Església

Potser com a singularitat històrica a relacionar és el fort conservadorisme de l’església local, fonamentalment derivat de les influències directes del canonge de Santa Cirga a Son Carrió i de la llarga presència de Mn. Pere Santandreu a Sant Llorenç.

Pere Fullana , en una de les conclusions de la seva aportació «Cent anys d’història de l’església de Sant Llorenç des Cardassar» del llibre «Conjunt d’Estudis…», assenyala: «Hem passat d’una Església centre i nucli de control i de poder, per passar a una Església servidora. Això no es realitza d’una forma lineal, sinó superant resistències i dificultats, i tenint com a objectiu primordial els més necessitats, els pobres i els que sofreixen», frase que, certament, ho diu tot.

Guerra

No podem tancar els trets de singularitats històriques sense una referència a la Guerra Civil. Tant per la proximitat del desembarcament, com per la vel·leïtat en els canvis de bàndol, i també per les contundents conseqüències de la forta repressió, i sobre tot, per la contundent llosa de silenci derivada de la por que imposà fins fa poc. Amb la mirada actual no deixa sorprendre: l’absència de propostes o les febles referències que a apareixen en els textos del «Sant Llorenç des Cardassar 1892-1992. Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal», que l’Associació Memòria de Mallorca sigui de l’any 2006, o que la primera publicació local referida a la Guerra sigui la recent aportació de Josep Cortès (2017). D’eficient s’haurà de considerar, idò, el teixit coercitiu imposat pels guanyadors.

De banda l’enxarxada i evident desconfiança i por, es desconeix de quina manera pogué afectar la mentalitat del conjunt dels llorencins. El que sí ens aporta la psicologia, referida a estudis derivats de la Segona Guerra Mundial, és tant l’excepcionalitat dels comportaments habituals en situacions de tensió, ja sigui per la tendència de sintonitzar amb qui mana, la «conformitat amb l’autoritat», o per «l’impuls a no abandonar la fila i separar-se del grup» que evidencià Brownin, com l’enorme paper condicionador de la por.


9- Recerca/3 – Com ens relacionam? (1)

Igualtat i pobresa

Totes les dades que tenim a mà, si més no fins als canvis laborals derivats de la irrupció del turisme, que aquí es podrien situar a finals dels seixanta o principis dels setanta del passat segle, parlen de pobresa, de manca de recursos i d’igualtat.

Pere Sales a l’estudi «La Vida Municipal», de banda constatar la gran inestabilitat -des de la independència fins a l’any 1953 hi relaciona 39 batles, si fa no fa un batle cada any i mig- assenyala: «Els batles pertanyen al mateix graó que la resta de regidors: només un apareix al quadre de majors contribuents»

Igualtat que, d’altra banda sempre resultarà relativa, puix com ens recorda Isabel Moll: «L’aclaparadora majoria d’ocupacions directament relacionades amb l’agricultura, i la manca de grans propietaris permet qualificar la comunitat de Sant Llorenç com una comunitat eminentment pagesa, però en absolut homogènia. No és el mateix un llaurador i un missatge; tampoc ho és un arrendatari i un jornaler. Tots treballen la terra, però no participen en els mateixos processos de treball, ni molt menys en la distribució del producte»

Altres constatacions dels trets assenyalats en podrien resultar:

-El cas del conegut paredador i contador de rondalles Antoni «Garrit» que es desplaçava descalç per tal d’estalviar sabates. («Gent de la nostra gent». Col. Es Pou Vell, Pàg. 68-73)

-La possibilitat d’arrelament de les manufactures femenines (borses d’argent primer i després els tallers de brodats) es deu, segons L. Melis, a l’existència de mà d’obra barata.

-El motiu de constitució de la «Caxa Rural d’Estalvis i Manlleus Gent Cardessana», segons s’ha assenyalat, és per ajudar a les famílies que s’han endeutat per comprar terres.

-L’estructura de les cases antigues, de sòtil baix, que encara es conserven, o les façanes vistes de marès a les construccions de la segona meitat del segle XX. L’Arxiduc (1897) assenyala: «no lejos de los Escuys de Artá que le sirven de fondo, esta San Llorens con pequeños corrales de chumberas y granados. Este pueblo, que dista 10 kilómetros de Manacor, tiene 1.896 habitantes y 200 casas, en su mayoria de una sola planta. Es muy frecuente ver en las fachadas de las casas una estaca que sirve para atar a las bestias de carga; esta clavada en la pared en lugar de las acostumbradas anillas de hierro…«

Senyors llunyans / senyors propers

Si, seguint Isabel Moll, es compara la relació de les possessions que va delimitar la Diputació de la Província el 1814 -que coincidien amb els mateixos que fixava el límits de la Parròquia de Santa Maria de Bellver (1608)- amb les possessions que conformen l’actual terme, resulta suficient per deduir la lluita d’interessos que es va establir. Sant Llorenç va perdre a favor de Manacor bona part de les possessions de la banda de llebeig i ponent. Restaren les terres més primes i aturonades amb senyors residents, fonamentalment, a Palma.

Cases a fora vila sense estatge de senyor, absència de «posades» dels propietaris de les possessions a la vila, determinen llunyania i alhora absència de models a imitar que pot afectar «al gust», a la valoració d’actituds, valors, objectes…

D’altra banda, la distància podria afavorir certes accions furtives derivades de la necessitat juntament amb la falta de respecte i consideració com, de forma descarnada, Salvador Galmés a «El garriguer d’Infern».

Aquesta situació, però canvià radicalment amb l’aparició del turisme. Les dones deixen de fer escarades amb la màquina de brodar i van a jornal. Igualment passa amb els homes que deixen el camp per passar-se, fonamentalment a la construcció. Els patrons són igual de propers (abans també hi havia qui controlava la feina), però no així els beneficiaris de la cadena de producció, que ara exerceixen un control directe, que afecta la percepció de benestar dels treballadors.


10- Recerca 4 – Com ens relacionam? (2)

Mercat de Manacor

Altres aspectes també s’han de considerar a l’hora de referir-se a relacions socials:

-Fins a l’any 1892 vàrem ser llogaret de Manacor. La proximitat i la llarga dependència potser determinen uns lligams comercials singulars. De fet, fins a finals de segle XX, alguns llorencins continuaven la rutina d’anar, cada dilluns, al mercat de Manacor.

Les arrels manacorines, la dependència comercial de Manacor podrien justificar la dificultat d’arrelament dels negocis a la vila. Així com també l’accent de la parla, ben diferent de l’artanenca o la serverina.

Altres

-L’encara abastable nombre d’habitants possibilita una relativa coneixença de tots amb tots, i la utilització, encara viva, dels malnoms com a distintiu de nissaga, com mostra Pau Quina (2005) a «Els malnoms de Sant Llorenç» de la col·lecció Es Pou Vell.

-Segurament també s’hauria de considerar el manteniment i cura dels hortets particulars com a símptoma d’arrels pageses i alhora mitjà relacional a l’hora de compartir producció.

-La construcció de l’Escola Nova, empesa per l’església, feta en forma de feixines més o manco voluntàries, I tot malgrat que les recaptacions habituals i voluntàries de doblers per una finalitat, comparades amb altres pobles, acostumen a resultar minses.

-També s’ha de considerar la, tal vegada perduda, capacitat de fer pinya com evidencia el llarg procés d’independència o les revoltes i cornades que, a vegades afectaven al bé públic (cas de la cimentera) i d’altres obeïen al sexisme i manca d’acceptació (cas de les noces del vidus).

Sexisme

Malgrat la separació de bens es mostra clara la tradicional distribució de rols masculí/femení. Una separació que no sols es mostra en les tasques col·lectives tradicionals, per exemple les matances, sinó en el dia a dia: atenció als infants, participació a l’AMIPA, afeccions culinàries…i tot comptant amb la nova i normalitzada implicació de la dona en el món laboral.

Consideració singular no específicament local, segurament derivada de la separació de bens, en resulta el que s’ha anomenat «matriarcat», al paper aglutinador de la dona a nivell familiar, al paper de «sa padrina» com a pal de paller relacional.

Generositat

En general a l’hora de sembrar sembren més del que necessiten per poder regalar (pebres, tomàtigues, melons…) aplicant-se encara les velles barates, on s’intenta superar la generositat rebuda.

Les actituds personals van canviant de forma accelerada, però encara potser s’haurien de considerar l’existència d’unes relacions veïnals obertes: preocupació, cura, acompanyaments…i confiades: cases tancades amb biuló o empès…

Tolerància (o no)

En el cas de Sant Llorenç també resulta evident tant l’acceptació de situacions de deficiències físiques o psíquiques, on aquestes persones troben un rol i no es senten permanentment rebutjades.

Alhora que el poc arrelament de l’onada migratòria dels anys seixanta, podria evidenciar situacions d’exclusió o, si més no, de manca d’acceptació.

Si abans s’ha parlat de manca d’empatia en relació a les accions dels altres, potser en contraposició, també s’han de manifestar reconeixements, fins i tot a vegades desmesurats en confondre treball i devoció -com mostra el nom de l’escola-, als presumptes esforços aliens. Com si hi hagués la necessitat de trobar aquí els referents que tenen altres comunitats.