Tallers de desenvolupament

Després d’una tercera fase de formació tardana, aquesta en l’àmbit laboral (Soler, Quintana, Rogovsky, Maturana…), s’iniciaren (2009) els tallers de desenvolupament que agafaren el nom de «Destapa’t» després de la publicació del mateix nom, editada per la UIB, on es descriu un model d’intervenció interactiva.
En el present apartat s’ofereixen diversos programes i resums de les sessions.


Últimes entrades

Destapa't (VaM)

7. Pèrdues i dol

Na Bel va aparèixer amb el cabell ben allisat. De seguida ens va treure de dubtes, havia anat a la perruqueria no per atendre l’ocasió sinó perquè havia de fer de testimoni a les noces de dues persones vídues, una prova d’haver superat el dol. Bona manera d’entrar en el tema!. Una vegada a la […]

LLegir-ho tot
Destapa't (VaM)

6. Mites/1

Na Catalina Galmés ens ha apropat als mites grecs, aquells que són gairebé més coneguts per noltros. Mites, que són un intent de poder exposar allò que tenien com a inexplicable. En concret ens parla dels qui considera més interessants, del seu punt de vista. Ulises, heroi i rei d´Ítaca i Antígona, que lluita per […]

LLegir-ho tot
Destapa't (VaM)

5. On som?

Es va iniciar la sessió comentant una mica els exercicis derivats dels “diversos nivells d’escolta”. El comentari més generalitzat era que al reflexionar sobre la qüestió sorgeixen situacions imprevistes com, per exemple, la força de les rutines adquirides o dels marcs situacionals arrelats (en el cas de les converses familiars). Ateses, també, les baixes d’alguns […]

LLegir-ho tot

0.- Destapa’t/ VaM (Confeccionant un programa)

Destapa’t/VaM
Confeccionant un programa
Després de considerar tant l’avaluació del curs com les idees sorgides en el brainstorming del 01/04/07, es comença a embastar en Programa del curs 2017/18 amb el nom de VaM (Vestit a Mida).
Finalitat: Adaptar els continguts als interessos dels participants.
Dinàmica: Totes les sessions impliquen:

  • Continguts: Exposició i entrega de resum
  • Dinàmiques físiques (jocs, exercicis, debats…)
  • Jocs. Activitats d’aplicació personal dels continguts (Deures)

PROPOSTES (Obertes)

  1. DISSENY I PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS
    • Objectiu: cobrir les necessitats expressades en relació a “Curiositat”, “concreció de visualitzacions” “Impaciències”, “Procrastinació”, “No tenc temps”…
    • Continguts: El vell model instructiu de Ferràndez/Sarramona/Tarin com a plantilla d’acció
    • Sessions: a.- Exposició del model + debat + proposta d’exercicis
      b.- Exposició de treballs (experiències d’aplicació del model)
  2. LES FASES D’UN PROCÉS
    • Objectiu: Atendre les necessitats de: «Seguretat», «Presa de decisions», «Dol»…
    • Continguts: «El diagrama d’Itamar» (Fases emocionals al enfrontar-nos a un repte difícil)
    • Sessions: a.- Exposició + Debat + Propostes d’acció personal + Disseny de seguiment
  3.  COMUNICACIÓ
    • Objectiu: Atendre les necessitats expressades de: “Comunicació”, “escoltar” i, potser, “seguretat”.
    • Continguts: Emissió de missatges i nivells d’escolta
    • Sessions: a.- Nivells d’escolta: Anàlisi de text («el cas d’en Jaume») + debat + exercicis
      b.- Emissió de missatges (Lali: Exposició «L’Illa dels 5 fars»)
      c.- Les tècniques de parlar en públic (Barita)
  4.  MARC CULTURAL: ELS MITES
    • Objectiu: Analitzar el marc cultural
      Abordar els mites de de diverses perspectives
    • Continguts: Missatges de llegendes i mites
    • Sessions: a.- La funció dels mites. Es tracta de beure de diverses fonts per trobar una «síntesi vital» consensuada (Catalina Galmés comença amb «La sabiduria de los mitos». Altres lectures a determinar. Definir grups de treball)
      b.- Les rondalles. Missatges i procés
  5.  ON SOM?
    • Objectiu: Recordar i clarificar el marc que ens ofereix la ciència.
    • Continguts: «Reflexionari»
    • Sessions: a.- Exposició + Debat + Propostes d’acció personal + Disseny de seguiment
  6. CALAIX DE SASTRE
    • Objectiu: Treballar els temes que vagin sorgint a interès dels participants
    • Continguts: (A determinar)
    • Sessions: (A determinar)

1. Parlar en públic: qui comunica millor, guanya!

Amb aquest suggerent títol, el proppassat 21 d’octubre, a l’Espai 36 iniciàrem el programa 2017-2018
La crònica és de Xisco Pasqual

Na Bàrbara, en la seva intervenció, ha posat en pràctica tot allò que ens ha dit, o al manco, allò que ens ha volgut comunicar;

El punt de partida, adondar-nos que parlar en públic és un fet diari que duim tots a terme, que només es tracta de diferenciar l´objectiu que volem aconseguir en cada moment (de fet, no parlam igual en una tertúlia d’amics en un bar que en un lloc de treball, per exemple), i que el principal obstacle, tal vegada, sigui la por a quedar en evidència o al fracàs, per tant, cal treure’ns aquesta por per superar el repte.

Na Bàrbara ens fa 3 recomenacions per tal de millorar la intervenció:
1.- conèixer el públic, en la mesura de les possibilitats, per tal de poder adaptar el llenguatge (coporal i verbal) a aquest, tot i que a vegades pugui ser divers, sempre hi haurà alguns aspectes que ens puguin ajudar a conèixer els receptors.
2.- tenir un objectiu clar, saber alló que volem fer arribar al nostre receptor.
3.- aportar un missatge encara més clar, que tant el concepte com les idees siguin prou clares per tal de no confondre el missatge.

Parlar en públic, quan es vol aconseguir un objectiu de conectar i convèncer, no ha de ser una exposició improvisada, sinó que cal seguir unes pautes per tal de causar l´efecte desitjat:
a.- prepar-se i preparar el discurs
b.- practicar, practicar i practicar
c.- rebre feedback (opinions i critiques per tal de poder corregir, rectificar i millorar)
d.- tenir en consideració aquestes opinions i crítiques
e.- tornar-ho a provar

Na Bàrbara informa que els primers 7 segons resulten essencials per poder causar una bona impressió, o al manco, aquella que volem causar, així mateix recomana un missatge curt i concret, per esser més beneficiós.

Tot i que hi ha estadístiques que donen més importància a l´expresió corporal que no a la verbal, està clar que tot és important i que pot variar en funció del públic o missatge que volem transmetre.

Després d’uns minitallers pràctics ens quedà clar que tots sabem parlar en públic, però per fer arribar el “nostre missatge” s´ha de preparar segons les pautes que ens ha marcat, cosa que no em queda cap dubte ella ha duit a terme per fer la seva exposició: estudi de l´audiència, ens ha fet arribar el seu objectiu amb un missatge ben clar, i ho tenia ben preparat, al manco ha demostrat una gran capacitat d´oratòria, tot i que no esperava menys.

A títol personal, m´ha quedat clar que el seu objectiu, en aquesta xarla, no era cobrar!!
Enhorabona per la intervenció.

Conclusions:
A vegades, parlar més, no vol dir ni dir més coses ni deixar-ho més clar.

 


2. Disseny i programació d’activitats

En Guillem ens va fer una xerrada, com sempre, molt interessant, sobre el model d’acció que tenim cada un de nosaltres.
Tots tenim una manera de fer les coses, completament interioritzada i no ens n’adonem de les passes que seguim alhora de portar-les a terme.

Normalment n’utilitzam quatre (el que es podria anomenar «model empresarial») objectiu → anàlisi → planificació → acció i depenent de les circumstàncies i del que hem de fer podrem seguir un model intuïtiu o, al contrari, un model programat i planificat.
Resulta transcendent l’actitud que tenim cada un de nosaltres davant els fets que ens passen i com en som, o no, de flexibles a l’hora de canviar o reestructurar el nostre model d’acció.

Ens va explicar un vell model d’acció instructiu (Ferrandez/Sarramona/Tarin) que va començar a aplicar l’any 1976 i que , avui, encara pot tenir plena vigència. Consta de quatre fases:
En la primera trobem el jo, l’estat d’ànim, la motivació l’entorn i la previsió de possibles variables no controlades
En la segona hi tenim el grup a qui va dirigida l’acció i els objectius, les metes, el que volem aconseguir.
La tercera n’és la concreció de la planificació, del programa, considerant: l’avaluació (com podrem saber si hem arribar a les nostres metes); els continguts que volem transmetre; els materials i les activitats que preveiem necessàries per arribar a la meta (i aquí incidí en la importància de l’agenda); i també l’ambientació o els incentius que es necessiten per despertar la curiositat.
I finalment hi haurà l’acció concreta que, una vegada passada per l’avaluació prevista, podrà condicionar i modificar, o no, els objectius.

I no podia acabar sense posar-nos deures, perquè som el que fem i sempre s’aprèn millor fent que no escoltant.

(Eulàlia Cardona)

P.D. Es poden trobar referències del model a http://destapar-se.blogspot.com.es/2015/01/el-model-instructiu.html i altres opcions a http://destapar-se.blogspot.com.es/2013/09/la-tecnica-rm.html i http://destapar-se.blogspot.com.es/2010/11/el-model-rmcp.html.
Aixi mateix es va fer una pertita referència al PERT (https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A8cnica_de_revisi%C3%B3_i_avaluaci%C3%B3_de_programes)


3. Claus de comunicació

Na Lali va fer l’exposició de la sessió de dissabte passat fonamentant-la en el missatge del llibre L’Illa dels 5 fars de Ferran Ramon-Cortès (1962). Llicenciat en econòmiques i Empresarials per ESADE. Es dedicà al màrqueting, a la publicitat i a l’estudi de la comunicació personal. Dirigeix seminaris de comunicació a diferents universitats. El llibre, de fàcil lectura ens mostra cinc claus per millorar la comunicació utilitzant la metàfora dels fars de Menorca:

1. Favàritx. Transmetre un únic missatge. Una idea que es pugui resumir en una frase
2. Artruix. El missatge ha de brillar de forma singular. Ha de sobresortir dels altres. Manera?. Contant històries per despertar l’interès
3. Punta Nati: Utilització del llenguatge en sentit ampli: paraules, gestos, entusiasme…compartir el llenguatge amb qui escolta.
4. Cavalleria. Del missatge el que compte és la recepció no l’emissió. Com arriba i amb quin significat. Saber des de quin sentiment s’emet perquè és el que arribarà.
5. Illa de l’Aire. Tot missatge implica informació, però cal donar espai al receptor perquè pugui prendre les seves pròpies decisions.

Va destacar -i d’aquí neix l’exercici d’acció personal- que les coses que entenem i sentim, les recordam sempre. Les coses que sols entenem les oblidam.
Na Lali, d’altra banda, va manifestar, i nosaltres varem rebre, que la seva exposició anava acompanyada d’un temporal sentiment de tristesa.

Després dels pertinents comentaris i opinions ens entregà el preceptiu resum «per penjar a la gelera» (i tenir sempre present)
La proposta de treball a realitzar per a la propera sessió consisteix en fer memòria d’aquells missatges que recordam (amb el sentiment que porten adherit)

Maria del Àngels Salas

PD. Bàrbara Servera, ponent de la propera sessió referida als nivells d’escolta, informa que, justament dia 16 serà a l’altre cap de món. Per aquest motiu es retarda una sessió el programa previst.


4. Nivells d’escolta

Tal com era previst, Bàrbara Servera, vertadera especialista en oratòria i comunicació, va desgranar de forma sintètica i amb seguretat, els nivells d’escolta que mostra Covey, Es a dir, distingir entre:

  • Escolar ignorant l’interlocutor (ben habitual en les converses de carrer)
  • Fingir l’escolta (fonamentalment es dona a la feina i a la família)
  • Fer escolta selectiva (del missatge total seleccionar sols el que interessa)
  • Escolta atenta (intentar entendre les paraules que l’altre diu)
  • Escolta empàtica (treballar per “comprendre” realment l’altre, in de banda els mots hi juga la comunicació no verbal, l’entorn i el sentir)

Després de fer preguntes als assistents (i propostes de millora comunicativa) va incidir sobre les cinc variables fonamentals de la reflexió relacional: com demanam, reconeixem, acordam, oferim i escoltam.

El resum de la sessió l’ha fet Catalina Ramis que ofereix un exemple de l’escolta empàtica del grup al assenyalar:

Dissabte dia 3 de febrer a les 17:30 h a l’espai 36 s’anunciava una activitat oberta a totes les persones interessades, “na Bàrbara Servera ens farà reflexionar sobre els diversos nivells d’escolta”, incidia el card.cat.
La proposta me va engrescar de seguida, volia escoltar el que la Bàrbara ens havia de dir i mirar i descobrir que es cou al taller de desenvolupament “Destapa’t” dirigit per Guillem Pont.
Aprendre a escoltar…
Goethe va dir que “Parlar és una necessitat, escoltar és un art”
És pràctica habitual dels tallers que el darrer que arriba, faci un resum de les aportacions. A aquesta tasca dedic aquest mati fred de diumenge amb gratitud.
Tot escoltant atentament a la meva amiga de la infantesa, vaig copsar que la seva intervenció anava molt més enllà d’exposar amb magisteri teories i mètodes per aprendre a escoltar, el vertader regal és l’actitud que transmeten tots i cada un dels participants del taller, que es dediquen ferventment a la mediació sobre l’amor i la compassió universal.
Us podeu imaginar la sensació de calidesa que és trobar algú que tot i el fred es destapa?


5. On som?

Es va iniciar la sessió comentant una mica els exercicis derivats dels “diversos nivells d’escolta”. El comentari més generalitzat era que al reflexionar sobre la qüestió sorgeixen situacions imprevistes com, per exemple, la força de les rutines adquirides o dels marcs situacionals arrelats (en el cas de les converses familiars).

Ateses, també, les baixes d’alguns participants es deixà obert el tema, per tal d’intentar experiències d’escolta activa en altres entorns.

Arribats aquí, s’inicià la sessió “On som?” amb un exercici individual  sobre els “mites culturals que m’han acompanyat al llarg de la vida” que, després, a voluntat, es compartiren. A nivell de grup sorgiren temes oberts com: fidelitat  a la parella, ajudar als altres, “val mes riure que fer riure”, “de la feina se’n treu el profit”, no fer als altres el que no vulgui per a un, els rebuig a l’engany, el treball per superar el “passar pena” per a tot i tothom, la incomoditat dels enganys, no jutjar als altres, hi ha el que hi ha…i també sorgiren conceptes ja treballats en alguna ocassió en el sé del taller com allò de “tothom viu el viure que vol viure” o aprendre a no donar consells si no els en demanen.

En alguns casos significaven lluites personals i en altres missatges rebuts. Am tot i amb això s’utilitza l’aportació per comentar la conveniència de reflexionar i descriure el que en podriem anomenar relat vital o construcció del propi mite.

A tall d’exemple s’oferí un resum del “Reflexionari”, derivat de lectures i exercicis que s’ha anat treballant en els darrers anys. Un conjunt de 85 idees de reflexió extretes de set fonts: teoria quàntica, física, biologia, neurociència, psicologia, sociologia i teologia.

Una proposta que, d’altra banda, mostra vint-i-sis suggeriments de possibles activitats de reflexió i que conclou amb 10 propostes vitals.

Va resultar una sessió curta però amb el repte d’un llarg treball de lectura i reflexió que, una vegada fet arribar un exemplar a cada un dels participants, haurem de comentar en la propera sessió.


6. Mites/1

Na Catalina Galmés ens ha apropat als mites grecs, aquells que són gairebé més coneguts per noltros.

Mites, que són un intent de poder exposar allò que tenien com a inexplicable.

En concret ens parla dels qui considera més interessants, del seu punt de vista. Ulises, heroi i rei d´Ítaca i Antígona, que lluita per les seves conviccions i principis. (més…)


7. Pèrdues i dol

Na Bel va aparèixer amb el cabell ben allisat. De seguida ens va treure de dubtes, havia anat a la perruqueria no per atendre l’ocasió sinó perquè havia de fer de testimoni a les noces de dues persones vídues, una prova d’haver superat el dol. Bona manera d’entrar en el tema!.

Una vegada a la sala i just abans de començar la seva intervenció ens entregà unes fotocòpies amb orientacions sobre efectes, processos i necessitats del dol. A la portada una frase shakespeariana definitòria: «Donau veu al dolor: el dolor que no parla gemega en el cor fins a rompre’l»

Certament, parlar de pèrdues i del procés del dol no és gaire habitual. Generalment, en cada una de les possibles múltiples pèrdues, ens aferram als tòpics culturals habituals o als encara més perillosos silenci i negació. Perilla així que el dol per una pèrdua s’enquisti, amb la possibilitat que es torni crònic i, en tot cas, tòxic.

Al iniciar la intervenció el cos de na Bel evidenciava certa tensió, derivada del tema i del moment.

Malgrat tot, de mica en mica va anar desgranant, de forma ordenada, la complexitat del tema.

Primer assenyalant les fonts, després mostrant els nombrosos casos en que es dóna el dol, passant per les etapes de tot dol i acabant amb pràctiques habituals que la moderna psicologia considera errònies.

Sintetitzar tot aquests continguts, vint pàgines!, representa una enorme dificultat i, alhora, un repte. Som-hi!.

Les pèrdues es poden originar per múltiples raons. Des de la mes dramàtica que potser la pèrdua d’un fill, fins a la pèrdua d’un objecte apreciat o d’una amistat, passant per les separacions, jubilació, pèrdues de feina, mascotes, pèrdues físiques…

Tota pèrdua implica uns determinats símptomes que poden aportar respostes físiques (insomni…), mentals (incapacitat de concentració…), emocionals (ansietat…) i conductuals (apatia…)

En tot cas, i com sempre sol passar el que resulta més transcendent és l’actitud personal davant el que ens passa. Actitud que en molts casos podrà requerir l’ajuda d’un professional o, si mes no, intentar agafar certa distància per entendre el procés.

En tots els casos es passa per un itinerari de diverses etapes (el perill és situa en quedar-se encallats en alguna de les etapes) que varien una mica segons els autors i que es podrien definir:

1. Xoc, trauma, incredulitat… en el moment del adonar-se’n.

2. Ràbia, negació, ira, sentiment de culpa…per què ha passat?, perquè a mi?

3. Tristesa, dolor… quin desastre!

4. Acceptació de la situació, conformitat… s’ha de continuar!

5. Acceptació de la nova realitat, creixement, transformació… què hauria de fer?

Al llarg de la intervenció aprofundí, de forma singular, en el temes: defuncions, separacions matrimonials, control de sorpreses inesperades (no embarassos, fills..) i jubilacions.


1.- Des d’on es parteix?

E.A.(Educació Anticipativa).
Taller: Anem-hi!
La pregunta és: Què vull fer?
Es justifica en el dubte i la incertesa: ¿Podem fer alguna cosa de cara als nostres fills, nets, alumnes…i també a nosaltres mateixos si ens hem de preparar per a un futur incert i encara desconegut?
La tècnica: Reflexió compartida (més…)


2.- Accions

ActivitatsPrograma d’E.A. -Anem-hi! 2

Benvinguda/Incidències /Comentaris

0.- Repàs sessions anteriors:
Marc teòric (quatre cames)
Maneres de mirar/ Interpretacions
Concreció d’idees
Punt de partida: fortaleses i patrons
Relaxació/Presència

1.- Accions:
Justificació
Possibles camins (comentari)
 Programes experimentals:
Punt de partida, concrecions… i avaluació!
Passes aplicades
Models bàsics
Dubtes: Persones de valor (comentari)

2.- La proposta de D.Pink
(Comentari i debat)

3.- Noves propostes d’acció:
(Seguint un model) (més…)


3.- Escoltar

OrellaAquest proper dia 25 de gener, a l’Elefant verd, a cura de la coach Bàrbara Servera…Escoltar.

a.- L’escolta i maneres d’escoltar.
b.- Diferències entre escoltar i sentir.
c.- L’escolta activa: que és escoltar i que no és escoltar
d.- Obstacles, maneres d’escoltar i pautes de l’escola activa.
I també: comentaris a les activitats realitzades, persones de valor, com m’han dit que escoltava…
————————————————————
Resum de la sessió

 

Abans de res , i de forma voluntària, es varen comentar:
Estat de la qüestió de les activitats de desenvolupament realitzades
S’experimentà el joc 7-3-1 o “de la piràmide” amb les potecialitats personals
Es comentà l’acció de recerca de “persones de valor” i de les respostes a la pregunta “com escolt?”

Després na Bàrbara Servera explicà el tema de l’escolta que havia preparat. Un resum de la seva exposició en podria ser:
1-OBSTACLES
       Propis de l’ambient físic: (propi o extern) cansament, distraccions, renous…
       Propis de l’àrea emocional: sentiments de cada un, ansietat, temor, agressivitat.. contagi emocional.
       Propis de l’àrea cognitiva o mental: prejudicis morals, culturals, primeres impressions…
Trobem també obstacles més concrets:
       Ansietat: quan un esta preocupat per si mateix, per com el rebran, com ha de respondre, o per por que l’altre obri qualque ferida que ja te.
       Superficialitat: dificultat per parar atenció als sentiments de l’altre, tendència a generalitzar i a fugir dels temes més compromisos a nivell emotiu, no es personalitza la conversa.
       Tendència a jutjar: a imposar immediatament les idees pròpies i dir el que és just i el que no ho és. Propi d’algú que es centre en normes, esquemes personals, idees religioses, polítiques, ètiques, en lloc de centrar-se en el que exposa l’altre persona.
       Impaciència: impulsivitat que no permet que l’altre s’expresi, i acabi les frases al seu ritme.
       Passivitat: els que tenen tendencia a donar sempre la raò al malalt pel simple fet d’estar malalt, i carents de capacitat d’intervenció activa i confrontadora en el moment oportú.
       Tendència a predicar: a proposar ràpidament petits “sermons” que en teoria explicarien el que li passa a l’altre, segons el propi criteri.
       Atenció dividida: quan un tracte de fer massa coses al mateix temps, col-loca a un i altre en una postura incòmode. Ordinador i xerrar, cuinar i xerrar… i el cert és que una de les dues coses no la farem correctament.
       Atenció a nosaltres mateixos: La capacitat d’escoltar a l’altre persona queda compromesa. Per exemple, quan intentam escoltar de manera activa i estem mes pendents de nosaltres mateixos, de si ho farem be o no, que en pensarà l’altre… en comptes d’escoltar com toca.
       Fer veure que escoltam: quan en realitat no és així, quant tenim algú al davant i li enviem senyals de que l’escoltem quan realment estem pensant en altres problemes propis.

Som capaços de percebre, elaborar i comprendre el missatge contingut en 600 paraules per minut, mentre que normalment emetem entre 100 i 140 paraules.
El temps lliure mental, és a dir, aquest buit, l’omplim amb altres pensaments que van i venen, fer plans, recordar feines pendents, prejudicis,  possibles respostes, interpretar els nostres sentiments…
Per tant un ús correcte d’aquest temps lliure, hauria de ser centrar-se en observar el llenguatge no verbal, el contingut de les paraules, esforçar-se per entendre el significat, i parar especial atenció al mon emotiu.

2-PAUTES PER L’ESCOLTA ACTIVA:
       Cuidar el teu llenguatge corporal i analitzar el del que xerra:
Mirar a la persona, mantenir contacte visual, inclinar-se per estar més a prop, no donar la sensació que no estàs pendent, a més també s’ha d’observar a l’altre persona, està cómoda? Com es deu sentir, com em sentiría jo en el seu lloc.
       Empatitzar: intentar comprendre i posar-se en la situación de l’altre.
       No interrompre: Deixar que la gent acabi, a ningú li agrada que l’interrompin, reflexionar sobre la nostra tendència a interrompre i fer perdre el fil.
       Demostrar que vols escoltar, i estàs interessat en l’altre.
       Evitar distraccions.
       Centrar-se i ser pacient.
       Oblidar-me de mí.
       Fer que l’altre xerri. (Callar i deixa xerrar 30/70): alentar a l’altre, assentir, fer-lo continuar perquè es sentin escoltats.
       Fer sentir tranquil.la a la persona que xerra.
       Mirall, donar feedback: repetir el que has escoltat i dir-ho amb les teves paraules, evitar malentesos.
       Evitar discussions: buscar la moderació, si s’evita la discussió un deixa de preocupar-se d’ell mateix i és més fàcil centrar-se en les preocupacions de l’altre, així un es comunica en igualtat de condicions.
       Fixar-se amb els petits detalls: la clau per arribar al cor de qualsevol persona, importen més els petits que no els grans.
       Preguntar
       No intentar solucionar els problemes dels altres a no ser que t’ho demanin: molts som culpables d’intentar solucionar els problemas dels altres, però es millor esperar a que ho demanin. Tots tenim problemas i no es dolent demanar ajuda, però a vegades la gent només vol xerrar, xerrar i que l’escoltin.
       No jutjar: si a vegades algú no és honest potser és perquè té la sensació de que el jutjarem, i tots tenim por al rebutj. Una ment oberta és una manera d’evitar jutjar i a l’hora establir una relació de confiança.
       No criticar.
       Ser honest: ser honest ho és tot, fins i tot més important què escoltar. A vegades ens pot fer por perquè es tracta de confiar aspectes importants de la nostra vida, pero no podem demanar honestitat a l’altre si noltros no ho som.
       Esser considerat i amable, no adoptar una actitud hostil.

Avantatges:
       Crear un clima de confiança.
       Comunicar acceptació i incrementar la motivació.
       Reduir la tensió.
       Aprendre de l’altre.
       Facilita reduir els conflictes.
       Ajuda a prendre millors decisions.
       Aprendre a treballar millor
       Es guanya temps per pensar.
       S’estimula la cooperació.

Beneficis pel qui escolta:
       Es sent més proper a l’altre.
       És més capaç d’atendre a l’altre.
       Pot contestar de manera més adequada.

Beneficis de la persona escoltada:
       Es sent acceptada com a persona.
       Es troba a gust amb l’altre.
       Es va aclarint les idees I es sent més segura.

CLOENDA
Per acabar -i abans de la xocolata-, es va decidir:
Propera sessió: dia 22 de febrer. Temes: Noves tecnologies + jocs emocionals
Activitats personals:
Continuar amb els processos iniciats o amb alguns de nous
Escriure anècdotes viscudes de “no escolta”
Aplicar “escolta activa” -segons criteris- en els casos que es considerin


4.- Emocions

NegruresPrograma Anem-hi! d’Educació Anticipativa.

Continguts de la sessió (Previ):
1.- Repàs de sessions anteriors
Suports teòrics/Tasques vigents

2.- D’emocions i sentiments

Idees bàsiques
Univers emocional
Jocs
Camins

3.- Propostes d’acció

RESUM DEL TALLER

En aquesta ocasió, i amb la finalitat d’avançar temps per a un possible debat, es va avançar la informació i propostes de jocs via correu electrònic . La informació no va arribar a tot el grup.

Després de repassar una mica, i de forma oberta i voluntària, els projectes personals en curs varem entrar a comentar la proposta del joc “Univers emocional (Emocions)”. Es tractava de posar cites a l’agenda  de manera aleatòria i després, al sonar l’alarma, prendre nota i reflexionar sobre l’emoció que en aquell moment t’embarga.
L’objectiu és prendre consciència  de que sempre es tenim emocions que ens condicionen
La guia és això, un suggeriment, a la qual i després de jugar-hi se n’hi haurien d’afegir de noves: peresa, il·lusió, preocupació pels altres, perplexitat, cansament…

I jugarem al joc del DAU (en les dues versions) i comentarem el joc del semàfor, i les diverses possibilitats que ofereixen els joc (Jocs emocionals) i de la necessitat de parlar-ne i de saber trobar sortides als problemes quotidians (Emocions (que puc fer)). Sortides que d’altra banda, i com es va constatar en el debat, són “racionals” però, ai las!, s’hauran d’aplicar en moments “de càrrega emocional”. Per acabar repassant les idees bàsiques a considerar (Emocions (idees))

Ja fora de sessió, i mentre tastàvem uns deliciosos “senyorets” acompanyats d’un vinet,  varem decidir que dia 8 de març tractaríem el tema “L’aplicació de les noves tecnologies” i que, a manera de deures, treballaríem:

La continuació del (Què puc fer?) (en base a experiències viscudes)
i la realització d’algun dels jocs emocionals

 

 


5. Enxarxats

xarxaAnem-hi!. Educació Anticipativa a l’Elefant verd

Programa (08/03)

1.- Benvinguda. Comentaris a les tasques emocionals (continuació del “Què puc fer?” i realització d’algun dels jocs)
2.1.- Comentaris a les aportacions de Fowler (http://www.rtve.es/television/20110403/poder-redes-sociales/421888.shtml)
2.2.- Comentaris a http://bellver08.blogspot.com.es/2013/07/facebook-estudi-dun-cas.html
3.- Estudi de casos
4.- Conclusions i decisions d’acció

RESUM DEL TALLER
1.- Emocions (sessió anterior)
Amb una mica de retràs sobre l’horari pactat es va iniciar la sessió. La majoria comentà amb satisfacció la seva experimentació amb els “jocs emocionals”. Així mateix es varen anar afegint a la llista de Emocions (què puc fer),algunes de les experiències viscudes en relació al personal univers emocional

2.- Comentaris a les aportacions de Fowler i experiència Fecebook
Cada un va dir el ser parer, bàsicament es podria destacar  la sorpresa de l’abast dels sis bots i allò de que s’és més feliç amb moltes relacions superficials que en poques de profundes

4.- Estudi de casos
En varem treballar alguns de la relació inserida: Casos relacionals. Primer varen començar enunciant el cas i debatre’l per parelles per després comentar-ho a nivell general, però ben prest es va passar al debat directe entre tots. Algunes de les idees que varen anar sortint:
– Es crea certa lluita (incomoditat) entre els que un, tal vegada, vol fer i el que fa la majoria. D’una banda s’han de respectar les diverses mirades i d’altra banda cal rompre la por a lo desconegut (en aquest cas noves tecnologies). En definitiva es tracta de “estar al dia” però sense transgredir l’ésser
– Si hom no vol quedar endarrerit cal adaptar-se a les noves tecnologies, unes tecnologies que, d’altra banda, impliquen canvis de casa dia més ràpits. En tot cas el més important és rompre la por
– L’ús del mòbil crea necessitats que abans no es tenien…En tot cas cal considerar les eines com a eines. El que importa és l’és que se’n fa d’aquestes eines
– En el fons la clau sempre és el respecte als altres
– Cal posar atenció en el missatges involuntaris (en el cas exposat, transgredir la norma per guanyar tranquil·litat)

4.- Accions
De banda la creació d’un gup WhatsApp cada participant pensarà alguna coseta per treballar abans de dia 29 de març (dia del proper taller, a cura de Bàrbara Servera)


6.- Fortaleses i debilitats

FortalesesAnem-hi!. Educació Anticipativa a l’Elefant verd

Programa (29/03) A cura de Bàrbara Servera

1.- Estat de la qüestió relatiu a les sessions anterior
2.- Fortaleses i debilitats:
    2.1- Breu definició.
    2.2- Classificació de fortaleses i virtuts de Peterson y Seligman (Psicologia Positiva)
    2.3- DAFO del llistat de fortaleses. Treballar-hi una estona; descobrir com podem millorar amb aquesta eina.
     2.4- Article de Paul Hudson, sobre el que no fan les persones emocionalment fortes.
3.- Propostes d’acció.
RESUM DE LA SESSIÓ
Na Bàrbara, malgrat les propostes alternatives (el perill a vegades és deixar la soca de la intervenció) va seguir estrictament el programa previst.
Primer va incidir sobre la definició. Analitzar el contingut dels mots és una primera passa per poder arribar a sintonitzar missatges. Donar-ho per suposat, podria possibilitar que la interpretació d’uns mateixos mots pogués resultar divergent. Un perill, sempre, a superar.
Després va passar a explicar cada una de les fortaleses i virtuts de Peterson i Seligman:
fortalezas-1024x783
Després va continuar amb la graella del DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats), que es convertiria en la proposta d’acció; és a dir, cada un amb el tema que consideràs, exercitaria l’anàlisi d’una situació.
Restà pendent el tema de les 15 coses que NO FAN les persones emocionalment fortes (P. Hudson) però, vet aquí, la llista sintetitzada (en tot cas, per comentar el proper dia):
1.- No demanen (supliquen) atenció
2.- No permeten que altres els desanimin
3.- No guarden rancúnia
4.- Mai deixen d’ocupar-se de les seves coses
5.- No deixen de creure en ells mateixos
6.- No perden temps intimidant als altres
7.- Coneixen les persones que han de deixar entrar (o no) a les seves vides
8.- No tenen por a l’Amor
9.- S’aixequen sense témer res del el dia que comença
10.- Tampoc no tenen por, ni els preocupa, baixar el ritme d’activitat
11.- No fan coses que no volen fer
12.- No tenen cap problema en dir NO a les propostes que no els agraden
13.- Son generosos amb els altres
14.- No senten la necessitat d’haver “d’encaixar”
15.- No obliden que la felicitat és una decisió

7.- On som

on somPrograma d’E.A. a l’Elefant verd
Sessió del 26/04 i 17/05: On som

Objectius:

0.- Comentari d’accions ( expiència de DAFO sobre tema de lliure elecció i reflexió sobre la sessió del 26/04 amb el joc: Pensem-hi una mica-)

1.- Repassar la feina feta
2.- Concepte de “referents”

Continguts:

1.1.- Rellegir i comentar la síntesi de les sessions (s’acompanya)
2.1.- Breu descripció

Síntesi de sessions anteriors

Punt de partida

-No ho puc suportar!… em fa la vida impossible!… és què aquells…!
Idò no!. Es cosa teva! (Jo). (Amb moltes coses són apreses sense voler)

-Això és un desastre!. No puc!. M’agrada molt!. No me’n sortiré…. No puc viure sense ell/ella!
Idò no!. Tot és en el cervell. Tot el pensar i el sentir (que decideix el fer)

-Les coses són així com son!. La realitat és la realitat!
Idò no!. Percebem coses i fem interpretacions a la nostra manera (n’hi ha altres)

-Cada un a ca seva fa el que vol!. Si no ho dius no se sabrà…
Idò no!. Tot es relacionat amb tot. No deixam d’interaccionar amb el altres ni amb l’entorn

Continguts treballats

-Les fortaleses. Punt de partida de l’acció
-Les nostres interpretacions. Tots fem les nostres lectures. Tot es por mirar de diverses maneres
-Una nova mirada, observar els detalls, agafar distància… ens pot situar en una altra perspectiva
-Sobre una base genètica, prenen coses sense voler!. Tots portam la nostra “motxilla” de creences
-Les persones de valor ens poden ajudar a ampliar les mirades, a qüestionar les creences…
-Tans sols l’acció, l’activitat, la feina, ens portarà al canvi per arribar a viure una vida més plena i feliç (si això és el que es desitja)
Escoltar, primera passa per conèixer el posicionament del altres. Haurem de vèncer obstacles i aplicar el que en diuen “escolta activa”
-Les emocions ens condicionen el sentir i el fer…l’ésser. Es podem treballar: parlant-ne, acceptant-les i, si cal, programar accions. De banda les “bàsiques” es pot jugar amb tot un ampla ventall. Es el que ens fa humans i ens porta a la transcendència
-Tots tenim la nostra xarxa relacional. Cada persona pot triar la tècnica i les seves tribus (personal,laboral, d’esbarjo…). En tot cas , des d’una perspectiva d’educació anticipativa, resultaria perillós quedar “despenjats”.
-Fortaleses i debilitats conformen les dues cares de l’ésser. Conèixer el mapa de fortaleses i treballar les debilitats possibilita la substitució, el canvi. El DAFO resulta uns instrument d’anàlisi que ens pot guiar l’acció

Eines (Jocs, suports…)

Dinàmiques:

Edició de programa i resum de cada una de les sessions
Reflexions compartides (parelles i gran grup)
Programació i realització de petites accions (lliure i personal designació)
Comentaris sobre aportacions del dia i de la realització de les accions

Jocs:

La mirada / 7-3-1 / Dau / Semàfor

Suports:

Emocions (mapa)                                        Emocions (què puc fer?)
Taula de recordances                              Casos relacionals
Algoritme de motivació intrínseca   Jocs emocionals
Fortaleses (Peterson/Seligman)       Na Merche

RESUM DE LA SESSIÓ

Tal com s’havia programat, cada ponent va comentar  l’exemple de DAFO que havia treballat, per passar després al bessó del joc “Pensem-hi una mica”. En la reflexió compartida s’assenyala que de les ensopegades també se’n pot aprendre i que les evolucions no són linials sino amb alts i baixos.

També es traballà el marc dels “referents”, tasca a treballar abans de la propera i última sessió -dia 7 de juny- d’aquesta primera tanda de reflexions compartides


8.- Referents i tancament

BaulaTal com era previst, a la darrera sessió -prèvia al soparet- treballarem, mitjançant alguns exemples, el tema dels referents (Ens va costar arribar a afinar el tema degut, en alguns casos, amb la compatibilitat amb les “persones de valor”).

Es deixà la porta oberta a les reflexions individuals.

Després i mitjançant la tècnica del “balanceig” -aplicació del diferencial semàntic d’Osgood- de totes i cada una de les activiats, així com mitjançant comentaris oberts, es procedí a l’avaluació del taller; posant singular èmfasi en la distribució teòrica en forma de Campana de Gauss.

Entre les activitats de més baixa valoració destaca la narració “Na Merche” i a les puntes de mes alta valoració, de mitjana, hi destaquen la dinàmica (discussió oberta de temes), el joc de “la mirada” i els materials de suport de Emocions (què puc fer?), Taula de recordances i Fortaleses

En quan als aspectes a millorar destaquen:
Tendència a fugir del tema de treball, el tema del respecte estricte a l’horari, més temps i més dinàmiques

Algunes de les frases relatives al “què t’ha aportat el taller?” en són:

M’ha ajudat a ser més reflexiva i a escoltar millor els que m’envolten”
“Mes oberta a l’hora d’entendre el punt de vista dels altres”
“Canvi a l’hora d’establir distància. A aplicar el “semàfor” devant determinades situacions…”
“Apreciar més els processos que no els resultats”
“Reflexionar sobre la importància de l’ésser, i que tot és al cervell; quer no hi ha una veritat i realitat sino diferents interprtacions…”
“Me n’he adonat que havia de canviar algunes coses del meu fer…la frase que més m’ha arribat és aquella de “tu tries la vida que vols viure”


0.- Tast/Recordança

III Taller1I amb una sessió de tast (recordança) s’inicià el III Taller Destapa’t a Sant Llorenç des Cardassar.

Per a alguns va ser un tast, peer a d’altres una recordança del que ja s’havia viscut en altres tallers anteriors.

Es treballaren els conceptes:
– Joc de la topada (Sentiments i expectatives del moment)
– Els pactes (sempre presents de forma implícita o explícita)
– Joc de les mirades (o la necessitat de canviar la mirada)
-Autodefinició (sempre ens estem definint) amb la tria d’una imatges i d’un mot definitori
-Posicionament teòric, mitjançant interpretacions de frases de “Rates voladores” amb alguns afegits
– Per acabar amb la cloenda sobre la vivència i el sentir

Algunes de les conclusions foren:

Sobre la finalitat: reflexionar conjuntament, millorar com a persones, l’aprenentatge (canvis de perspectiva, a no fer…)

Sobre el marc teòric, entre altres: No hi ha una “realitat” (fem interpretacions), el que ens defineix és el que fem, som on volem, l’altre com a “altre”, prendre consciència i qüestionar-ho tot , tot és relacionat amb tot…i el bató de suport n’és la ciència.

Sobre properes sessions: Un tema concret per sessió mensual en el camp del desenvolupament personal. El proper dia 27 de febrer. Tema: Pensa’t (Pensar sobre el propi pensar)


1-Pensa’t

Raigdellum1III TALLER. 1 SESSIÓ: PENSA’T

0.- Petit exercici de relaxació
Objectiu: Centrar l’ara i aquí
Continguts: Viure el moment.

1.- Repàs sessió anterior
Anàlisi/comentari de les possibles accions realitzades
Objectiu: Reforçar l’acció
Continguts: Som el que fem.
Activitat suggerida: Tans sols dir si et pregunten (Barita)

2.- Estil de pensar (Sternberg)
Joc individual + la mirada dels altres
Objectiu: Analitzar el propi estil
Detectar que hi ha altres possibilitats
Contingut: Joc: «l’estil de pensar»
Implicacions personals i relacionals

2.- La meva intel·ligència
Joc individual
Objectiu: Indagar sobre les intel·ligències múltiples (Gardner)
Comparar mirades (la pròpia amb la dels altres)
Continguts: Joc «la meva intel·ligència»
Implicacions personals

4.- Cloenda
Com he viscut la sessió?
Possibles temes d’interès
Repte personal
Comentari
Es va seguir segons la programació prevista. En un marc de llibertat i deixant espai perquè cada un hi pogués dir la seva, es va parlar de sentiments, pensaments i possibles accions a desenvolupar, sense cap tipus de control, al llarg del mes
Sessió plana, més de cadira (sembla que donà seguretats addicionals)
Resultà enriquidora i sorprenent la disparitat en l’aplicació de la segona part del joc «Estils de pensar». A la primera part cada un va triar la casella amb la que es sentia identificat en aquell precís moment. La segona part, en petits grups, corresponia als altres, assenyalar, de forma intuïtiva, com veien cada un dels altres.
En general es podria dir que la intuïció resultà més afinada entre persones desconegudes. I més dispar quan hi havia un coneixement previ.
S’acordà que la propera sessió, malgrat la Setmana Santa, seria el darrer dissabte de març (26/03/2016).
Temes d’interès:
-Divergències entra la pròpia mirada i la possible mirada dels altres
-La por
– Conjugació de «futur» i «aquí i ara»
– Acceptació de l’altra com a altra (majoritàri)
– Empatia
– Humilitat
– Comunicació amb altres
– Valoració de l’esforç
– Límits (tant des d’una perspectiva pròpia com a possibilitats a l’abast)
A corregir:
Colors del joc d’estils de pensament (queden be a pantalla, però no impresos)
Recordar, d’entrada el marc, teòric on es treballa Destapa’t

Referències i suports:
http://destapar-se.blogspot.com.es/2016/02/joc-la-meva-intelligencia.html
http://destapar-se.blogspot.com.es/2016/01/joc-estil-de-pensar.html
http://lecturesreferides.blogspot.com.es/2016/01/estils-de-pensament.html
http://lecturesreferides.blogspot.com.es/2015/08/intelligencies-multiples.html


2.- Acceptar (-se)

FigueraIII TALLER. 2.- Acceptar (-se)

0.- Petit exercici de relaxació. Imatge de futur
Objectiu: Centrar l’ara i aquí / Indagar sobre el desig
Continguts: Viure el moment/ Posicionament del cervell.

1.- Repàs sessió anterior
Anàlisi/comentari de les possibles accions lliures realitzades
Estils de pensaments (avantatges i inconvenients)
Objectiu: Reforçar l’acció. Reconèixer els trets relacionals
Continguts: Som el que fem. Condicionaments inconscients.

2.- On som (El marc)
Repassar el marc teòric
Objectiu: Unificar conceptes
Continguts: Descriure el marc (document adjunt)

3.- L’estimera
Anàlisi de contingut de «Amar a un ser humano» (Maturana)
Objectiu: Definir camins d’acceptació
Continguts: Anàlisi de text. Debat per parts. Definició de la «Roda de l’acceptació»

4.- Cloenda
Anàlisi de la sessió
Temes d’interès
Reptes personals

Comentaris a la sessió:

Més o manco es va seguir el programa previst. Diem més o manco perquè al facilitar la participació oberta, a vegades, es pot sortir de la qüestió i escursar, així, el temps de reflexió.

En el punt 0 s’evidencià que no sempre es troben les condicions de joc imaginari. I, també, que repetir el joc pot aportar nitidesa a les imatges de futur.

En quan a l’exercici de la comparació d’estils de pensament entre persones conegudes, sorgeix, altra vegada, la evidència de que les lectures d’un mateix cas per persones diferenrs, poden resultar ben divergents. I encara més quan fan referència a mirades personals. D’altra banda tema recurrent que es dóna en exercicis diferents.

Tema marc. Imprescindible sintonitzar conceptes si volem “reflexionar conjuntament”

Marc

 

En quan al joc de l’estimera, i per tal de poder-lo treballar es facilità la definició de Maturana “Amar a un ser humano”

Es així que es deixà la sessió virtualment oberta, per poder treballar el darrer dissabte d’abril (dia 30) Les següents qüestions:

a.- Del marc teòric ¿quins són els aspectes més sorprenents, nous, xocants…?
b.- Després de l’atenta lectura de “Anmar a un ser humano”, triar un dels vuit pàragraf i intentar trobar una paraula definitòria del pàragraf
c.- Possibles temes a tractar en altres sessions:
Pors / Rols, caretes / Limits / Expectatives / Acceptació de situacions


3.- Acceptar

Borró1Aquest proper dissabte dia 29.04.16, a l’Espai 36, intentarem completar el tema de l’acceptació amb els següent programa:

0.- Petit exercici de relaxació.
Objectiu: Centrar l’ara i aquí
Continguts: Viure el moment
1.- La feina feta:
a.- «Amar a una persona humana»
Objectiu: Indagar sobre l’ecceptació
Continguts: Coordinar els treballs personals/ Síntesi d’aportacions.
b.- On som (El marc). Comentar els aspectes «més sorprenents»
Objectiu: Unificar conceptes
Continguts: Descriure el marc
3.- L’estimera
Donar forma al joc. Els 8 aspectes a considerar
Objectiu: Definir el camp d’acceptació
Continguts: Síntesi d’aportacions personals
4.- L’entorn més immediat. Una aproximació al «ser llorencí»
Objectiu: Definir els trets singulars del «caràcter llorencí»
Continguts: Resum d’aportacions
5.- Cloenda
Anàlisi de la sessió
Possibles reptes personals

Resum de la sessió

De forma accelerada (havíem de guanyar mitja hora a l’horari previst), varem intentar seguir el programa previst.
El punt 0 es va substuir per dos comentaris;  un sobre la confidencialitat pactada i l’altre sobre les referències bibliogràfiques de l’article aportat per na Catalina i publicat en el Facebook privat del grup.

Punts 1.a i 3.- Les idees clau de cada un dels apartats de “Amar a un ser humano”, deixen palès, altra vegada, les diferències interpretatives d’un mateix text i la riquesa i complementarietat que axò implica. De cada paràgraf es varen esmentar:
1.- Anar és enllà, conèixer/2, conèixer els defectes
2.- Escoltar, acceptar, no manipular, deixar espai
3.- Despullar-se, mostrar-se/2, donar-te
4.- Fer costat/2, entrega, compromís, donar suport
5.- Gaudir, donar i rebre/2, humilitat, compartir, viure l’ara
6.- Atrevir-se, transformar, demostrar l’estimació/2
7.- Limits, respectar-te(lo/la)/2
8.-Estimar-te/2, estimar com a procés, acceptar les dues cares
En base a n’aquestes aportacions s’intentarà muntar el “joc de l’estimera” de forma semblant a “la roda de la vida”.

Punt 2.a.- Cada un va comentar els aspectes més xocants, sorprenents, questionats del marc teòric del taller.
Es conforma com a exercici previ per a indagar sobre “el marc teòric personal” que tots tenim. Quines són les 12 creences més importants que guien les nostres accions?

Punt 4.- Els condicionants de l’entorn més immediat. Com són els llorencins?. Sorgiren les idees:
Reservats, amb prejudicis, inconstants, bravejadors, criticons, solidaris, no fan poble, envejosos (d’altres pobles), garrits, tradicionals, mentiders, humils, treballadors, gelosos, orgullosos, fan bones ensaïmades, amb trets de caràcter canviants, generosos, ostentosos.
S’entregà un esquema d’un possible treball sobre el caràcter de les persones llorencines, al qual s’hi afegiran els comentaris assenyalats (que es puguin referenciar en fets/documents constatables)(S’enviarà pel correu electrònic amb els afegits)

Treballs derivats de la sessió:
-Elaborar el “marc teòric personal”: Relacionar les 12 creences bàsiques que orienten el nostre actuar (Informació complementària sobre la importància de les creences)
– Fer una lectura crítica, amb ampliacions i modificacions del document “Aproximació a determinats trets o característiques que podrien condicionar el ser de la “Persona llorencina”

 

 


4.- Tancant temes

TemesIII TALLER. 4.- Tancant temes

0.- Petit exercici de relaxació.
Objectiu: Centrar l’ara i aquí
Continguts: Viure el moment

1.- Comentaris sobre la feina feta:
a.- Les meves creences
Objectiu: Indagar sobre el marc personal íntim
Continguts: Síntesi d’aportacions. (obert, voluntari)
b.- El joc de l’estimera.
Objectiu: Determinar l’aplicabilitat del joc
Continguts: Jugar i comentar
c.- «Persona llorencina».
Objectiu: Criticar el document existent /Concretar noves aportacions
Continguts: Comentari en grup

2.- Tancant temes
Acceptació (treballat). Inclou «empatia» i «humilitat» (fet)
Divergències entre la mirada pròpia i la dels altres (treball)
La por (No miedo.lectures referides)
Límits (treball)
Comunicació (Els 5 fars.lectures referides)
Valoració de l’esforç (treball)
L’ànima (debat obert. Lectura previa vikipèdia o altres)
Objectiu: Tancar temes oberts en la 1º sessió
Continguts: En funció del temes: lectures de referència o debat

4.- «Esmolar la serra» (Covey)
Objectiu: Elaborar el «programa d’estiu»
Continguts: Comentaris compartits

5.- Cloenda
Anàlisi de la sessió
Possibles reptes personals

RESUM DE LA SESSIÓ
Es va seguir el programa previst. Els comentaris sobre la feina feta varen resultar una mica aigualits. S’atribuí a la distància entre sessions (desenganxar) i també hi pogué influir la disparitat i profunditat dels temes.

En tot cas es deixa per a més envant aprofundir en el tema de l’aproximació a “ser persona llorencina”.

Es treballaren o redireccioanren els temes oberts. Es presentà la idea d’esmolar la serra a manera de “tasca d’estiu” i es tancà la sessió deixant a l’aire el tema de possibles “reptes personals”.

Avaluació del taller
A l’hora d’avaluar el taller sorgiren idees referides a la utilitat de cara a reflexions personals, desenvolupament, esperit crític…
A manera de proposta de millora es plantejà la possibilitat de fer les sessions més seguides i d’establir canals (nous o activar els existents) de connexió continuada.

I per acabar es feu un petit repàs als continguts tractats, si mes no de forma superficial, en aquestes quatre sessions:
Estils de pensar, intel·ligències múltiples, indagació dels temes d’interès dels assistents, marac, joc de l’estimera, anàlisi de l’entorn immediat (ser persona llorencina), el tema crrences i els diversos temes oberts.

Així mateix es va fer una petita referència als “altres aprenentatges derivats”: Com és el cas de la singularitat de cada un dels tallers, la necessària flexibilitat en la programació, la variabilitat de les persones presents (segurament derivada de la condició de gratuïtat) i la reafirmació de que tot vivim el nostre viure amb la sempre discutible “segura certesa”

Sopar de tancament
Com ja comença a ser habitual en dies de reflexió electoral tancarem el taller amb un sopar obert a tots els participants i coordinat per na Lali


0.- Programa i marc

Cinquena edportadaicició del tallers Destapa’t
Programa LECTURES COMPARTIDES (LC)

Marc conceptual:
-Viure és relacionar-se; amb els altres, amb la comunitat, amb els fills, amb un mateix, amb l’entorn. -Tota persona és plena i única. Decideix segons el seu sentir i pensar.
-S’aprèn el que es fa. Som el que feim
-Una manera d’aprendre coses noves deriva des reflexionar conjuntament.

Objectius:
– Sintetitzar i presentar continguts d’un llibre que el lector/presentadors consideri «transformador» o que pugui afectar, en sentit ampla, al «desenvolupament personal».
– Establir un debat obert sobre, sobre aquests continguts
– A partir d’aquí, de forma voluntària, traure’n propostes d’acció personalitzades.

Dinàmica:
1.- Mostrar característiques de l’autor i consideracions personals de la lectura (5 min.)
2.- Explicar els capítols i continguts del llibre: Idees clau (15 min)
3.- Mostrar una síntesi de resum (escrit, dibuix, joc… (5 min.)
4.- Debat obert (Pros i contres) amb intervenció de tots els participants (25 min.)
5.- Possibles programes d’acció personalitzada (a realitzar en 15 dies) (5 min.)

Avaluació:
– Opinió/sentiment del moment
– Que un 20% dels participants es comprometin a algun tipus de proposta d’acció.

Programa
15/10/2016 – Neuroeducació (F. Mora) – Guillem Pont
29/10/2016 – El Poder del Ara (Eckhart Tolle) – Maria dels Àngels Salas
12/11/2016 – – Lali Cardona
26/11/2016 – Sapiens. De animales a dioses. (Y.N.Harari) – Bàrbara Servera
10/12/2016 (A determinar)
14/01/2017 – L’escola a Sant Llorenç des Cardassar (Varis) – Guillem Pont
28/01/2017 (A determinar)

Lloc: Espai 36
Hora: 17:30


1.- Neuroeducació (F.Mora)

relacionsMora, F. (2013).- Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama. Madrid:Alianza

10 Idees

-Neuroeducació com una nova visió de l’ensenyament basat en l’actual coneixement del funcionament del cervell (que és plàstic al llarg de tota la vida -sempre es pot aprendre!-)

-Res es pot arribar a conèixer i aprendre sinó el que s’estima, el que ens diu alguna cosa. Les emocions, l’energia que mou el mon, encenen i mantenen la curiositat.

-L’encesa del codis que fan funcionar el cervell venen de fora dels estímuls del medi. Un ambient estable, estimulant i protector constitueix el pilar de l’efectivitat de l’ensenyament. Implica exercitar la memòria i possibilitar les errades

-Quan més inversió es faci en l’educació dels primers anys, major serà el retorn de beneficis a la societat. Etapes.

-El joc, amb altres, a la naturalesa, és el mecanisme mitjançant el qual el nin aprèn.

-Sense atenció no hi ha aprenentatge: imitació, atenció compartida, apropament emocional

-També és aprenentatge «desaprendre». Aprendre no és fàcil, implica el domini de les funcions executives pròpies: tenir consciència i control sobre el que es pensa, es sent i es fa.

– Neuromites: «embudar», efecte Mozart, s’aprèn fàcil, dreta/esquerre i home/dona; s’ha de parlar be una llengua abans d’aprendre’n de noves…

-Atenció al ritme circadià (no tothom es despert de la mateixa manera)

– Neuroeducadors = consultor. Actualització constant per despertar l’interès i la curiositat de forma individualitzada. Poderosa influència de tot «lo social» com a clau d’aprenentatge.

neuroeducacio1

Taller:
a.- Exposició
b.- Tothom hi va dir la seva
c.- Propostes d’acció febles (Bàrbara)
d.- Propera sessió 05/11/2016. “El poder de l’ara” (Ponent: Maria dels Angels)


2.- El poder de l’ara (E.Tolle)

maria-dels-angelsAmb un “puc començar jo!” una valenta  Angels s’oferí per encetar les LC. I tal com era previst na Maria del Angels Salas, avui, ha desgranat, amb treballat encert, la seva lectura del llibre.

N’ha destacat:
La necessitat de viure el moment present com si fos l’únic que tenim
Acceptar el moment present, encara que siguidesagradós, mirar de fer-lo com si l’haguéssim triat
Observar totes les pròpies emocions (dolor, por, pena…) sense voler-les canviar ni criticar
Quan estas connectat amb la teva ment el teu ego dirigeix la vida
Res que sigui vertaderament valuós, res que sigui real mai es perd
A vegades orientar la felicitat vers el furur sense adonar-nos que la unica cosa que ens pot fer feliços és l’ara
En destaca la dforça de “Saber dir NO”
El vertader amor no te oposat, sinó no és amor és “apego”
El vertader canvi sempre es fa des de dins
La rendició (acceptació conscient de l’altra) farà que les teves relacions canviin profundament
La resistència es separa del ser i això es por
Vols tenir una mort fàcil, llavors mor al passat cada instant i deixa que entri la llum de la teva presència.

Al llarg de la tanda d’intervencions comentat les idees que l’exposició ha suggerit, han sorgit algunes idees d’aplicació. De forma voluntària alguns han assumit reptes personals per desenvolupar al llarg de la setmana.

Ens ha regalat el resu resum de lectura i s’ha tancat la sessió amb la manifestació del sentir produit pel taller.

Altres referències o resums (del bloc “lecturesreferides”):
El poder de l’ara
Un nou mon, ara

poder-del-ahoraPropera sessió: Dia 12/11. Lali Cardona comentarà “Usted puede sanar su vida” de Louise L. Hay


3.- Sanar la vida (L.Hay)

lali-cardona1“La Lali” ens va sorprendre gratament i ens va deixar bocabadats.
Va fer una gran feina a l’hora de resumir el llibre i ens va fer una presentació clara i estructurada.
El llibre que va compartir amb tots nosaltres va ser “Usted puede sanar su vida” de Louis Hay, ens va presentar a l’autora i ens va contar que aquest llibre el va escriure degut a la seva pròpia història personal: va tenir una infància i adolescència molt difícil, va ser maltractada física i sexualment, li van detectar un cancer…

Ens va presentar 7 punts a manera de resum:
-Acceptar-se i estimar-se
-Viure la vida en el present, en l’ara
-Saber perdonar
-No criticar
-No jutjar
-Tenir una actitud i uns pensaments positius
-Riure’ns de nosaltres i de la vida.

També va destacar que és molt important fer cas de les nostres emocions, que a través de la ment, es transformen en sentiments. Veure si tenim alguna emoció amagada i deixar-la anar, perquè si no en fem prou cas, si les reprimim, amaguem o no les gestionem be ens passen factura i el cos envia senyals de que alguna cosa no rutlla.

Perquè esta tot connectat : emoció, pensament i cos. Així que la manera que tinguem de pensar ens afecte i molt a la nostra vida.

Després vàrem fer una ronda d’intervencions i vàrem compartir la nostra visió, impressió i sensacions respecte a un tema tan important com és acceptar-se i estimar-se i fer el que calgui per aconseguir-ho.

Recordant la passada presentació de na Mª Angels del “Poder de l’ara”, vàrem trobar moltes semblances amb alguns temes plantejats tan a un llibre com a l’altra.
Abans de tancar la sessió varen sorgir algunes idees per prendre la iniciativa i passar a l’acció: meditar, viure el present… que compartiran amb nosaltres els valents que ho posaran en practica durant aquest parell de setmanes.
A manera de tancament ens va obseguiar amb un petit resum de les idees per fer-es presents de manera continuada.

(Resum de Bàrbara Servera)

Propera sessió. 26/11/2016. Bàrbara Servera presentarà “Sapiens. De animales a dioses: Una breve historia de la humanidad” de Y.N.Harari.


4.- Sàpiens

sapiensNa Bàrbara Servera ens va donar a conèixer d’una manera amena, rigorosa i obligatòriament comprimida, (per l’extensió de 500 pàgines) el llibre “Sapiens, de animales a Dioses” de l’historiador i escriptor Youval Noha Harari, (1976) llibre en que s’analitza d’una nova manera la història de l’espècie humana.

Ens va entregar el resum  i el va comentar, posant exemples; llavors començarem, baix la seva atenta direcció a intervenir pels controvertits i destructius fets de l’historia que ens duen a reflexions.

La gran “arma secreta” de la nostra espècie va ser la increïble capacitat per l’auto-engany col·lectiu. Molta gent, desconeguts entre ells, poden cooperar amb èxit i creure en mites comuns. També, ha estat capaç de crear xarxes de cooperació i comunicació, com tribus, esglésies, ciutats, nacions, organismes… inclús fins a l’altra part del món.

Destaca la capacitat de inventar i compartir a escala massiva, relats imaginaris col·lectius, com el “poble escollit per Déu”, “nació lliure i sobirana”….Els “mites col·lectius” són també un motor poderós, que serveix com aglutinador. En aquests moments, per exemple la Copa d’Europa, o un club de futbol, que té milions de seguidors. També ens va parlar de la “goma adhesiva mítica” que uneix a individus, famílies o grups. Es a dir la capacitat de reunir-se millars de persones per temes com llibertat, drets humans… Que ens diferència i ens ha convertit en amos de la creació.

Des de la “revolució cognitiva”, els sapiens han viscut a més de la realitat objectiva pròpia de tots els animals, amb la realitat imaginada de déus, esperits i altres ficcions. I la obediència a les normes i Lleis: de Déu, de la Natura, dels Drets Humans, que l’autor ens ve a dir que són inventades per nosaltres.

Les parts negatives: la mitologies també han provocat la mort de milions de persones al llarg de la història. Es necessita que tots els membres creguin el mateix “relat col·lectiu”, però això no se sòl aconseguir. És difícil que tothom es cregui la mateixa història i per això surten dos o més grups. I comencen bregues o guerres. Conflictes generats per “relats antagònics”.

Un exemple que va posar na Bàrbara, perquè li va cridar l’atenció com a dona, va ser el Codi Habu-dabi, una compilació d’edictes i lleis de l’any 1776 A.C. de l’Antiga Mesopotàmia, basat en la Llei del Talió, amb capacitats detestables per l’abús de poder de poderosos contra febles, la jerarquització de grups de manera que las classes “superiors” discriminaven i oprimien a les classes “inferiors”. Posant a la dona en darrer lloc. Era comú el predomini del patriarcat per tractar de legitimar “l’ordre natural de les coses”, que no és ni ordre ni natural, sinó una manera més del domini històric dels grups més poderosos per damunt els més dèbils.

A la cloenda del llibre, ens diu que el nostre poder es tan immens, que adquirim les capacitats que s’ha atribuït a Déus, com avanços tecnològics i científics, com creació de vida, eterna joventut, canvi genètic, capacitat de llegir la ment a través de l’ordinador, etc. La tecnologia i la ciència té dues cares, com, per exemple, la cada vegada més avançada introducció de la robòtica, que pot fer millor la feina que nosaltres i que ens va llevant llocs de feina. També que som molt poderosos però que no tenim clar que fer amb tot aquest poder i que seguim tan descontents com sempre. Aquest llibre ens fa pensar que sabem molt poc del nostre passat.

Llibre interessant i provocador. Hi va haver tot tipus de reaccions, però no per la narració, sinó que ho va provocar la part més negre de la nostra història, ja que el que fa por és la incògnita de com ho faran els que tinguin el poder, davant els desafiaments del futur, coneixent el nostre passat i present potencial destructiu.

No va deixar indiferent a ningú. La historia real supera la més escabellada ficció.

(Comentari de Bel Puigròs)

Afegitons:
-S’actualitzen els voluntaris compromissos d’acció.
-Propera sessió: 10/12/2016. Marta Nebot presenta “Secretos de un modo de orar olvidado” (Gregg Braden)


5.- Secrets d’un pregar oblidat (G.Braden).

resarEl títol del llibre de na Marta, tenia uns connotacions religioses que des del primer minut, na Marta les va treure fora. Va tenir una cura especial en no mesclar “pregar” en cap tipus de doctrina o religió coneguda. Va fer un enfocament des d’una visió espiritual, com una característica humana, amb independència de la cultura o creences que la persona té al seu voltant.
Ens contà que l’autor havia recorregut monestirs, de diferents indrets del món, cercant les fonts orals o escrites per tal de trobar l’essència de l’oració comuna a totes les cultures.
D’aquesta recerca en sortiren 5 punts o secrets.

1)La pregaria oblidada
La pregaria és muda, la seva expressió és el sentiment més genuí que tenim dins nosaltres. No necessita cerimònies especials. Posà l’exemple d’una petició a la pluja mexicana. Consistia en banyar-se el cos i el terra. Qui pregava sentia les olors de la terra banyada, l’aigua corrent pel seu cos i enviava a l’univers l’agraïment per aquestes sensacions.

2) El dolor és el mestre, la saviesa la lliçó.
El dolor és universal, tots patim però no de la mateixa manera. Les antigues tradicions ens diuen que podem suportar tot el dolor que ens ve donat, i les grans crisis i reptes personals arriben quan podem suportar-les.

3) La benedicció
Res a veure en la benedicció cristiana. És reconèixer el dolor viscut, acceptar aquest patiment, a les persones que el causen i els testimonis que el presencien. Sense jutjar, i una cosa que em va cridar l’atenció, sense ser necessari saber el perquè ha passat.

4) La bellesa és lo que transforma
La bellesa com força en sí mateixa que es desperta quan nosaltres la reconeixem.

5)Elabora les teves pròpies pregàries
Hi ha tantes formes de pregar com individus, la pregaria és la consciència no el que feim de vegades si no el que som.

A manera de cloenda comentarem que aquests llibres que exposats, se complementen.
Gràcies Marta per dur-nos a un lloc que alguns de nosaltres, per ventura no hi haguéssim anat.

Llibre: Braden, G. (2013). Secretos de un modo de orar olvidado. El poder oculto de la belleza, la bendición la sabiduria y el dolor. Madrid:Sirio
Presenta: Marta Nebot
Resum: Catalina Galmés


6.- L’escola a Sant Llorenç

En Guillem ens ha xerrat de l’últim llibre que ha publicat, juntament amb altres autors, i que presentaren el passat 29 de desembre a l’Espai 36 “L’Escola a Sant Llorenç des Cardassar (1892-2015)”.
Començà assenyalant que escriure un llibre en grup, com qualsevol altra tasca,comporta una dificultat afegida, ja que cada persona te el seu propi punt de vista, és així que cal una tasca prèvia de consens.
Ens ha donat la seva opinió personal, enfocada en quatre punts principals:
En primer lloc la mala sort del poble de Sant Llorenç, fins a l’any 1983, al no tenir cap gran mestre que fos un vertader referent per als nins o nines, o per a la comunitat. Descomptant les excepcions descrites en el llibre, cert és que durant una llarga època hi va haver substituts i mestres de curta durada; a diferència de, per exemple, Son Servera que si va tenir aquesta figura referent representada en el mestre Fornaris.
En segon lloc destacà la relació de l’escola amb el poder. L’educació en general i l’escola en particular sempre han estat lligades al poder del govern de torn i utilitzada com a arma política. Avui en dia, malauradament seguia sent així.
En tercer lloc destacà la creació del Servei Municipal d’Orientació Educativa (SMOE) per part de l’ajuntament, que va fer molt bona feina posant els professional d’aquest servei a l’abast de l’escola i del poble, però a poc a poc part de les competències del SMOE les va anar agafant la Conselleria d’Educació i, a nivell local, es va anar fonent al canviar, els tècnics, la seva orientació professional.
I en quart lloc i últim punt l’evolució que ha fet l’escola, molt ben representada a la portada del llibre feta pel Damià Arnau. De l’escola memorística, repetitiva i de cal·ligrafia a la del segle XXI: deixar que el nin experimenti, aprengui i es desdenvolupi al seu ritme i on l’escola ha d’ajudar a que això és produeixi. En aquesta línia s’hauria de fer molta feina i donar molta importància a les escoletes (de 0 a 3 anys) que és quan més es forma el cervell dels infants.
Com sempre, un plaer escoltar en Guillem Pont fent una xerrada magistral sobre un tema que ell coneix molt bé.
I acomiadar-me donant l’enhorabona als autors per l’èxit de vendes, ja que els exemplars s’han exhaurit.

Per acabar la sessió es va fer un petita referència a les activitats individuals del mes.
Text: Eulàlia Cardona

PE. A manera d’afegit cal assenyalar que també es destacà la coautoria del grup en relació a l’orientació de les propostes finals que presenta el llibre. De fet “el dia de la camilla” a l’Elefant Verd va ser quan es va encetar el tema de la implicació de la comunitat vers l’escola.

 


7.- Las voces del desierto (M.Morgan)

En Xisco ens ha presentat i encuriosit amb el llibre “Las voces del desierto” de Marlo Morgan.

S’ha adelantat expresant la seva indignació davant un engany, ja que havia començat la lectura amb molta il·lusió pensant que el que narra l’autora era un fet real i a mitjan llibre s’assabenta que el que conta és ficció quan ella havia dit que havia viscut l’experiència amb els aborígens tal com ho havia narrat a la seva obra, un fet que quan es va descobrir va desembocar en polèmica i frau.

Tot i així, i malgrat la seva sorpresa en Xisco ens va resumir el llibre d’una manera que es va trobar molt original i enginyosa. Planteja un paral·lelisme entre la tribu dels aborígens d’Austràlia protagonistes del llibre anomenats els “autèntics” i les persones que integram el nostre grup-tribu de les Lectures compartides.
A tota tribu hi ha una persona “major” o “el més savi” per tota la seva experiència que al grup podria ser en Guillem. Hi ha una “guardiana del temps” fent el paral·lelisme amb el llibre El poder del ahora que va exposar na Maria dels Àngels. També existeix una “dona que cura” que al nostre cas seria na Lali quan va exposar el llibre Usted puede sanar su vida. A un grup cada persona té un do que aportar i compartir. La “dona espiritual” seria na Marta amb la seva exposició de Secretos de orar de un modo olvidado. Quan un grup o tribu té una necessitat en comú hi ha tanta unió que poden comunicar-se telepàticament. Un altre personatge que surt a las Voces del desierto és “l’evolutiu”, també present al llibre Sapiens que va exposar na Bàrbara. Na Marlo Morgan al seu texte exposa que tots els continents en un principi estaven junts i que quan es varen separar hi va haver unes funcions diferents però que tots venim d’un mateix origen.
En el cas dels aborigens adquereixen tots els seus coneixements a través de la transmissió oral sobretot mitjançant les cançons. No tenen rivalitat, tots aporten el que saben a la seva comunitat, aprenen de l’experiència, cuiden la terra, etc…
Finalment el personatge “mutant” que en Xisco extrapola al grup de Lectures compartides a en Jaume perquè en alguna ocasió ha expressat que per ell no existeix el mai o el sempre.

Com a conclusió i aprenentatge de la lectura que n’ha fet en Xisco és no jutjar ni prejutjar, reflexió que coincideix amb l’autora arrel de la convivència amb els aborígens. També que a la tribu no existeix la rivalitat ni la competitivitat perquè la unió fa la força. Per acabar la trobada es va fer un torn individual de comentaris sobre el tema exposat. Totes les persones de la nostra “tribu” vàrem aportar i compartir.

Resum: Victòria Massanet.
Imatge: Marroc, 2009

PE:  Per finalitzar la sessió alguns varen comentar feines fetes i en va jugar el “joc dels abarígens” (per poder disposar de material de feina personal).
El proper dia 11/02, Catalina Galmés presentarà “El hombre en busca de sentido” (V. Frankl)


8.- L’home a la recerca de sentit (V. Frankl)

Na Catalina Galmés,  ens ha explicat, en primer lloc  la biografia de Viktor Frankl aquest metge psiquiatra jueu, (per poder entendre, després, el contingut del llibre) que va viure al llarg del segle XX (1905-1997). Va coincidir amb les dues guerres mundials, la primera de molt jovenet i la segona en primera persona a diferents camps de concentració.Després de la seva alliberació va escriure aquest llibre que descriu la vida als camps de concentració des de la seva perspectiva com a psiquiatra.
Na Cati ha destacat del llibre, el seu aprenentatge fonamental: no és més fort qui te mes força, si no qui  millor sap jugar les cartes que li han tocat, qui s’adapta de la manera millor possible a les circumstàncies del moment i venç l’ensurt.
Davant qualsevol situació difícil primer negam, rebutjam el que ens passa, després mostram apatia, però una vegada que arribam al fons, només queda canviar l’actitud, adaptar-nos, passar el dol i reiniciar la vida.
Al camp de concentració ell es va sentir nu, sense res, tan sols amb la seva actitud. Conta que, ambn les seves vivències, va detactar que només hi ha dues races d’homes: el decents i els indecents, i no sempre son al mateix bàndol. En el camp de concentració va veure com soldats que oferien el seu menjar als més necessitats, i també presoners “capos” que robaven als altres presoners el poc que tenien.
La gran lliçò és que, en qualsevol circumstància difícil hi podem trobar coses positives. En situacions adverses, l’humor i l’amor, generen i aconseguexen força per poder seguir endavant en la vida.

Presenta: Catalina Galmés
Resum: Dolors Sànchez

Després de la presentació, també es treballà el Joc: Sentit  basat en els set principis fonamentals de V. Frankl, treballats per A. Pattakos.
Joc que serveix de base d’acvitats fins el proper 04/03, en que na Dolors presentarà “La fórmula exacta de la felicitat” de Jan Anguita


9. La fórmula exacta de la felicitat (J. Anguita)

Na Dolors va començar dient que l’autor diu que la fórmula exacta de la felicitat si existeix, i és la següent:
FELICITAT = AMOR EXPRESAT
L’amor és una força que va des de dins cap a fora, mentre que la felicitat va des de fora cap a dins.
La fórmula no ens dius a qui hem d’estimar ni com ho hem de fer, només diu que si expresses amor seràs feliç.
Ens va parlar també de les barreres mentals, idees i creences que ens produeixen vertigen.
La vida i el patiment van de la mà.
Eliminar pensaments negatius requereix actitud i valentia.
Va explicar l’existència d’un punt A i un punt B, que és el camí que ha de seguir l’amor per poder expressar-se.
Punt Central, Font d’on surt el nostre amor. Centre de l’univers de cada un.
El punt des del que percebem la realitat es troba a l’alçada dels ulls, centrat a l’eix del nostre cos.
Importància de trobar aquest punt i saber prendre distància de tu mateix.
Les 3 Capes de la realitat:
Ment – cos – mon físic.
Punt central, la ment com a centre de benestar, pensar en positiu, transmetre-ho al cos i després a la resta del mon.
La ment és l’element més important.
– Com actuar amb amor?:
Pensar amb amor, fent el que estimes, sense fer mal, i pensant en el benestar dels altres.
Felicitat = pensaments
L’exemple dels macarrons de la padrina ens va donar molt joc.
El millor regal que pots fer al mon és donar amor.
4 nivells de felicitat:
Infelicitat, no s’expressa amor
Felicitat moderada (1 comporta oberta i l’altre tancada)
Felicitat alta: ment i fets = Felicitat
Felicitat Plena: Ment, fets, actes, armonia amb l’entorn = Felicitat Plena
Perquè la fórmula funciona s’ha d’aplicar en l’aquí i l’ara.

Varen tornar a sortir molts conceptes que ja havíem vist en altres presentacions:Viure en l’ara, pensaments positius, actitud, tu tries…
Hi va haver opinions de tots els colors, a favor d’aquest bombardeig de felicitat, i també en contra.
I com sempre vàrem compartir grans moments.

Imatge i resum de Bàrbara Servera

PD.- Dia 1 d’abril tancarem els taller LC d’enguany.
Na Victòria presentarà “Auto alliberació interior” de A. De Mello.
Parlarem d’experiències d’activitats fetes
Avaluarem el curs i després…
Anirem a sopar!!.

Pel tema sopar, convé avisar na Lali (per reservar taula)
Orientación d’acció (enllaçant el tema d’avui i el passat) a http://destapar-se.blogspot.com.es/2017/03/joc-mes-enlla.html


10.- Auto alliberament interior (A.De Mello)

Vist que en Guillem no me va posar data pel meu resum i com que més prest o més tard hi pensarà, després de 2 dies de no dormir he decidit fer-lo avui dilluns, que fa mal temps.

Però com fer-ho?, em deman. He de fer un resum del resum? Tenc apunts, però
no les puc llegir: això d’escoltar i escriure no és lo meu així que he decidit de fer cas al mestre i fer el que hem surti de sa panxa, lo primer que me vengui al cap i que sigui lo que Déu vulgui. Així ho faré. Vet aquí:

Dissabte, 1 d’abril de 2017, són les 18:30 i som al centre cultural on esperam que
arribin els que fan tard per començar una nova sessió del taller Destapa’t en la què
Victòria Massanet, que ha vengut armada amb una carpeta blava i un vestit estampat
amb un cinturó negre, mos ha de fer un resum presentació del llibre de Antony de Mello
(1931-1987) titulat «Autoliberación Interior».
Una vegada que hi som quasi tots, ha arribat en Guillem. Na Victòria es col·loca al seu
lloc, pareix que està tranquil·la i que domina la situació: riu, mira a una banda i s’altra,
tot està bé… esperarem un poc a veure si arriba més gent. En Guillem aprofita per fer un
primer resum del que ha estat el taller 2016/2017 però ja en parlarem més tard, al sopar:
10 llibres, 10 autors, 10 idees. Jo hi afegesc ara un 10 a en Guillem. A la fi arriba na Maria
del Àngels, molt mudada. Au idò, ja podem començar!. En Guillem cerca voluntaris per
fer el resum de la sessió, me pareix que em mira a mi i alç el braç. Jo el faré, vaig dir
(no vaig aprendre res a la mili!). Bé, idò ja podem començar. Agaf paper i bolígraf i
veurem que sortirà. La intenció és bona, em dispòs a escoltar i agafar notes.
Na Victòria fa un alè, obri la carpeta blava i treu es papers, 2 o 3 folis escrits en lletra
molt grossa. Comença la seva exposició, presentant l’autor i el llibre i seguint amb les
conclusions i aprenentatges que ella n’ha tret de sa seva lectura. La trob molt segura del
que diu. Arriba na Cati, corrents, riu, s’asseu i se disposa a escoltar. Pens que na
Victòria, a més de llegir es llibre, l’ha estudiat i l’ha après. Comenta els 10 punts en
que l’autor ha presentat la seva obra (va esser un dia de deus). L’exposició ha estat estat
seguida amb molt de respecte i silenci. Na Bàrbara, que seu a devora jo, deia que sí
amb el cap, en Guillem agafa notes, jo també ho intent mig en castellà i mig en català.
No puc seguir el ritme, què he de fer? Mare meva!, que ho és difícil això, però ja veurem.
Na Victòria ha agafat fua, no s’atura per res (que qualcú li dugui( aigua!, pensava jo) però ella seguia, no passava gens de pena pel cronista!… fins que acabada la seva tasca sonen uns forts i merescuts aplaudiments. Ha estat una bona presentació, ben pensada i millor
exposada, na Victòria torna a riure i fa cara d’estar satisfeta i amb motiu.
Seguidament tots donam el nostre punt de vista del que em escoltat. Tots en treim 1 o
2 opinions, manco en Guillem que en treu devers 10 (tornem-hi amb el 10), per això és el
“pare”.
La meva impressió és que si aquest llibre l’haguéssim llegit el primer, pareixería que molts
dels altres l’havien copiat («copiar i pegar» en diuen). Surten molts de temes que ja havíem vist: Qüestionar-ho tot, la motxilla que portam, recerca de la felicitat, necessitat d’escoltar, acceptar l’altra com a altra, respectar l’ésser dels altres, saber i voler agafar distància, treballar el reconeixement, mirar-se a un mateix, treballar l’interior… per per jo en sortiren dues que no hem vist i que podrien donar per parlar-ne: espiritualitat i por.

A continuació, seguint el programa establert anàrem tots a un frugal sopar-vetllada de 10.
Fins aquí el meu resum, que maldament no ho pareix he fet tot sol.

Enhorabona a na Victòria. Gracies a totes i a tots . Salut i sort per tothom i fins una altra.

(Resum de Jaume Ferrer
Fotografia: Caterina Pons)


11.- Resum i avaluació

AVALUACIÓ DEL TALLER (Participants)
Aspectes positius: (Seguint l’ordre que expositiu)

1- Coneixements (molts de llibres/2); coneixement interior; millora personal.
2- Bona harmonia, enfocar activitats, conèixer altra gent, re descobriment de persones…
3- Bàsicament relatius a la incidència social i personal.
Aspectes a millorar:
1- Temes repetitius/2, horari curt/2, parlar en public.
2- Compromís, implicació/3. Càrrega dels «deures» (ambivalència).
3-
Global
Molt positiu. Clarifica posicionaments i ajuda a millorar

ALTRES CONSISDERACIONS (Monitoratge)
De banda el “deixar fluir” i la participació directe d’alguns dels integrants del grup, el taller no disposava d’altres objectius concrets. Per això l’avaluació s’haurà d’establir a manera de “mirada des de la distància” amb les següents consideracions:

  • -S’han de considerar ferms, en cada cas, els processos d’aprenentatge; puix de banda el “s’aprèn redflexionant conjuntament” de Maturana, cal considerar la piràmide de Glasser: “el que més s’aprèn és el que es prepara per ensenyar”.
  • -Un altre consideració és el repte que suposa parlar en públic; rompre la imaginària barrera de “la por a fer el ridícul” (i més quan en el grup hi ha experts en el tema)
  • -La força del grup en el sentit de “no voler quedar malament”, a vegades, ha pogut induir a fer determinats exercicis o, si mes no, a sentir-se malament per no haver-los fets ( i tot malgrat l’absoluta llibertat individual establerta). (Força del grup que, tal vegada es podria aplicar en altres indrets i circumstàncies).
  • -Tal vegada el tema dels “deures” de les accions derivades de les propostes de les lectures es el tema que ha quedat més obert. Malgrat la consciència de que “som el que fem”, la durada de les sessions -com s’indica en les valoracions dels participants- ha curtejat, per poder explicar en deteniment la feina feta en cada cas. Malgrat tot s’han produit mitja dotzena de jocs de desenvolupament.
  • -El taller disposa d’unes determinades característiques (gratuïtat, indagació interior, compromís d’acció…) que no resulten de fàcil i reeeixida aplicació. Malgat això el que a vegades pot semblar, segons valoració del participants, manca de compromís, també pot obeïr a variables, en principi  no controlades, derivades de singulars situacions personals. Si resulta cert que, enguany s’ha hagut de suspedre una sessió per falta de qüorum i, per comoditat se n’ha moguda una altra; també ho és que en determinades sessions de participació limitada també han sorgit idees poderoses (Com “el dia de la camilla” a s’Elefat Verd).
  • -El grup acaba actiu. Es comencen a engegar les sessions de l’any vinent; compromis de continuitat(seguiment en “trobades d’estiu”, i recuperació de la inacabada tasca de l’anàlisi de l’esser dels llorencins. (Com a passa prèvia a l’estudi del marc cultural que ens determinen els mites)

UNA PRIMERA INDAGACIÓ PER AL TALLER 2017/17
A manera de tancament treballarem, mitjançant pluja d’idees possibles temes a tractar:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dia acabà, després de sopar, amb una llarga vetlada de rialles, copes i altres endiumenjats.

 


1.- Avui. Pilars bàsics

Taller 1El primer taller es va desenvolupar segons el programa previst.
Una vegada explicada la finalitat i dissenyar el pacte bàsic de relació es començà a treballar el “Qui es qui”.
La forma escollida va ser dibuixar, l’animal, planta o cosa, amb la qual et sents identificat i explicar el per què.
Després es conta el conte “Matances a Bonaire“. De banda el comentari personal de cada un, amb la síntesi de cada part del conte o aportació (vegeu referències del final) es determinà el març de referència i acció.

Una vegada explicat el funcionament de “la roda de…” , i per determinar “el meu prisma· del programa es suggeri complementar-la amb les vuit fortaleses personals (aspecte treballat de forma prèvia). Es deixà la porta oberta al joc tant amb els desitjos com les consultes amb les persones de valor

Per acabar s’avaluà la sessió i es concretaren els “deures del mes”.Després, ja a la vila, tastarem els bunyols de na Caterina

 Suggeriment d’activitats a desenvolupar al llarg del mes:
a.- Rellegir el conte “Matances a Bonaire”
b.- Aprofundir en el tema “roda de potencialitats personals” (pensar el desig de futur, consultar amb persones de valor…)
c.- Reflexionar i fer llista de les vuit variables que poden configurar el “bon educador”


2.- El fet educatiu

Taller 2Tal com sol ser habitual varem intentar seguir el programa previst.

a.- Es va fer singular incidència en el marc d’acció, en aquelles variables que determinen el “nou paradigma”, i que es pot resumir amb el mots críptics que volten la closca de l’ou de merla, tot un símbol: la ruptura, destapar-se, el naixement, s’ha de provocar des de dins; no hi ha altre camí:Marcb.- Singularment interessants varen resultar els comentaris relatius al fet de contrastar, amb persones de valor, les “meves qualitats més destacables”. Es veu que no estem acostumats ni a “escoltar”, ni a “dir” qualitats positives als altres. I tot, malgrat l’inici de qualsevol aventura sempre sol arrelar a una d’aquestes qualitats positives. Entre el dibuix identificatiu, el nom i la qualitat, en farem la nostra momentània “tarja personal”

c.- Educar, el nostre concepte. El treball previ va resultar un interessant entrenament per donar fluidesa a la pluja d’idees, que una vegada ordenades podrien quedar així:

EducarUn treball que alhora de definir la nostra mirada al rol d’educar, pot orientar sobre les preferències a desenvolupar en altres sessions.

d.- Ben interesant varen resultar, també, els jocs del “reflexiodrama”. I no solament pels continguts que es visualitzaren, si no, també, per les qualitats artístiques de les “actrius” i “actors” que es destaparen. El debat posterior als jocs aportà interessants reflexions sobre els canvis de rol en funció de l’entorn; sobre la inferència del lloc i de les altres persones en les actituds i el fer habitual de la persona.

e.- De forma ràpida es repassaren el factor educatius de Miaralet, alhora que sorgia la necessitat d’establir un grup Facebook que faciliti l’intercanvi d’informacions (Na Bàrbara Servera n’agafà el compromís)

Mialaret1Posant singular èmfasi en aquells factoprs que “son del nostre abast” i  al trasbalsament del factors escolars descrits a l’ambit familiar

f.- Corrent corrent i a manera de cloenda s’assenyalà el missatge fonamental  del conte “Els ciurons d’en Víctor” i es repassaren els “deures” previstos:

-“Nova” acció educativa (de lliure elecció)
– Manifestar expectatives i priopritats (per enfocar propers tallers -via mail o facebook-)
– Jugar el joc de les “Frases fetes”

 


3.- El paper de la mare/pare

Taller3

Es va intentar seguir el programa previst

En el ara i aquí es va treballar el tema del “jo futur” per atendre, també, una de les qüestions obertes del primer dia
En quan al tema d’expectatives i prioritats, després de repassar els conceptes que defineixen el nostre “ser mare/pare” (vegeu dibuix de la sessió anterior), per començar, es varen seleccionar els temes “Respecte“, “Entorn implicat“, “Negociar” i “Humor”. Varem quedar que pensariem amb variables mesurables d’aquests conceptes que fer-ne una pluja d’idees a la propera sessió
I s’acabà amb l’experimentació d’una limitada sessió de coaching (En jaume té deures a fer!)

De passada
Es varen comentar les “noves accions” didàctiques vives i en funcionament
Es recordà els tres nous drets humans no relacionats a la Declaració Universal,  Drets a: canviar d’opinió, a equivocar-se i a anar-se’n, sense consequències,  d’un lloc/grup.
A constatar que si es deixa espai i es fa “escolta activa” l’altre te tendència a amollar-se

Deures per a la propera sessió (10 de gener a l’Elefant verd)
Continuam amb el joc “frases fetes”. (Sintonia i contradicció amb el “nou paradigma”)
Pensam idees, pàctiques i mesurables, de cada un dels quatre apartats prioritzats


4.- Sistemes d’ajuda

Taller4

I després de revisar les tasques compromeses a la darrera sessió ens vam situar a l’ara i aquí (Respiració 2-4-1).

a.- Malgrat disposar de petites aportacions, el joc de les frases fetes no acaba de consolidar-se amb la transcedència desitjada. A manera d’ajut, es mirarà de posar un document obert en el facebook…a veure que passa.

b.- Mitjançant la pluja d’idees, treballarem i seleccionarem tres aspectes de cada un dels quatre factors que s’havien prioritzat (De tot el conjunt definit a la segona sessió):

Respecte: Acceptar, Conèixer i Escoltar
Entorn: Coherència, Flexibilitat i Participació
Negociar: AMA (Acord mínim acceptable), Renunciar i Venda
Humor: Auto ironia, Missatges x acudits i Humor intel·ligent

c.- Atès que l’objectiu final és sempre l’acció transformadora (I jo que vull fer?) s’acorda que cada un pensaria una possible acció per a cada un dels  dotze conceptes i en desenvoluparia una, la que considerés

d.- En aquest punt , deixarem debanda una mica el programa, ens desviarem vers el tema de la negociació  i de la necessitat de conèixer la pròpia història (arrels familiars)

Tasques del mes:
– Continuar amb el joc  de les Frases fetes
– Relacionar una possible acció per a cada  una de les dotze variables
. Intentar el joc de les arrels


5.- Entorn

Taller 5Amb una setmana de retràs, postposada pel tema de la Rua, varem iniciar la sessió prevista a l’Elefant verd.
Bona part de la sessió es deicà a comentar les feines, accions, que cada un, segons la seva elecció i ritme anava realitzant.

Després varem analitzar les característiques possitives del entorn més immediat:
Seguretat
Coneixement (relatiu) de les persones
Pertinença, sentir que formes part de…
Tranquil·litat
Proximitat  (facilita temps i relacions)
Contacte amb la natura
Certa acceptació de la diferència

I en quan a les sensacions de devolució que aquest ambient proporcionava:
Confiança
Llibertat (en sentit de doble mirada, tenir i no tenir, -pel que diran-)
Existencia d’etiquetes (i les expectatives/refusos que poden proporcionar)
Ambient facilitador (en certa manera)

Els dubtes varen sorgir quan ens plantejarem l’operativitat (i jo què hi puc fer?) de les idees assenyalades. Ho deixarem com a tema de reflexió per a la propera sessió

Decidirem seguir, cada un amb el seu ritme, les accions iniciades i encara obertes: joc de les frases fetes, joc de les arrels, una activitat de les dotze possibilitats assenyalades… i aquesta darrera, com podem fer operativa una idea?. Com passar de la idea a un programa d’acció avaluable?

Tot acabà amb una exteriorització dels sentiments del moment.


6.- Missatges i comunicacions

Taller 6

a.- Realment varem “fer camilla” a l’hora de comentar les ideesc i accions de la sessió anterior: “El que podia fer cada un de nosaltres per millorar els aspectes educatius de la comunitat”.
Cert és que s’anaren plantejant idees: Rutes per facilitar el desplaçament inddividuals dels infants (Tipus sargantana de Manacor), la possibilitat de relacionar, encara més,  els horaris de la biblioteca amb l’escola, la utilització dels espais de l’escola i el tema de la calefacció a l’edifici escolar (sembla que és centralitzada)…i, sobre tot, posar en valor, els serveis municipals que ja tenim (la deriva del SMOE). Però ens varem moure en el pla de pensar, no en el del fer,  ens varem deixar portar…i va sortir una mena de  conversa de cafè sobre el fet educatiu (l’educació és un camp que possibilita moltíssimes interpretacions!). Ja a l’atropellada (el temps ens havia fuit)

b.- Comentarem la conferència de Carles Parellada

c.- I varem llegir i comentar el conte “El camí llarg”

Tasques
-Intentarem clarificar els serveis municipals que, en relació a l’educació, ja gaudim
-Es va comentar i relacionar els  processos de millora on cada un vulgui aprofundir-
-Una vegada acabat el taller Destapa’t EA s’intentarà iniciar una mena de “club de lectura”
-Posarem atenció en alguns dels missatges rebuts i altres d’emesos


7.- Reforçaments

Taller 7

Era el títol que s’havia triat a l’hora de la planificació, la intenció era orientar la sessió vers una possible modificació de conductes.

Així, després de contar, qui va voler, les  “experiencies de millora” realitzades al llarg del mes, començarem la sessió.  Després de contar, o millor, recordar tres anècdotes referides a conductes: la de les ovelles, la de l’elefant fermat a una estaca insignificant, i la del domador de feres que premia, amb una llepolia, el comportament dels animal s’obrí una debat obert (pluja d’idees) intentant respondre a la qüestió:
En el meu cas, què podria fer per intentar canviar alguna conducta? Què vull fer? Com podriem reforçar comportaments?.

Les idees que anaren sorgint…

No a les imposicions, generalment no duen a bon port. Es tracta d’anat trampejant la situació, sempre a les bones
– Cada situació, cada persona és diferent. No hi valen, idò, receptes generals
– Potser és una bona base disposar d’un marc clar (el que es pot i no es pot fer, assenyalar límits). Implica definició i coherència personal
– Una bona eina és saber agafar distància (sempre difícil!) per fugir dels xantatges emocionals, no implicar-s’hi o transformant-los amb humor.
– Substituir la pretensió de canviar, per la de conèixer i acceptar. Una manera d’aplicar allò de canviar tu en comptes de voler canviar els altres.
– Centrar-se sempre amb els fets, mai amb la persona. En critica o valora un fet concret, mai la persona en conjunt.
– Prendre consciència, fer present el què i el per què ens preocupa una determinada cosa. Indagar en el propi interior (per què em molesta aquesta determinada cosa?). Utilitzar les situacions problemàtiques a manera de mirall.
– En cas d’intervenció (comunicació, diàleg, consens, pacte…) triar el moment adeqüat. Un moment distès, de dedicació (Es recorda aquella manegada recepta, no sempre aplicada, de deu minus diaris de dedicació)
Escoltar. L’escolta activa com a camí d’indagació per conèixer ( i acceptar) (Es recorda aquella definició d’amor: acceptar l’altre com a altre en la convivència, sense expectatives, sense prejudicis…
– A vegades, na millor acció és la no acció (També en situacions de possibles conductes utilitzades per cridar l’atenció. El casos de “sordera” explicats en podrien ser un exemple)
– Confiar amb la força de l’exemple (Els infants ens ho copien tot!)
-En el cas de les conductes de l’educador, intentar treballar el canvis “per substitució“. Passar d’un hàbit a un altre de millor, més atractiu (Per sortir de la rutina on els canvis es queden en una simple intenció)

Una sessió, idò, ben productiva.
Ara falta, si cal, passar de les idees a l’acció. Tot comença amb una primera passa!

El segon dissabte de maig, darrera sessió del taller: Mirar i avaluar la tasca feta!


8.- Tancament

Taller 8

 

Tal com era previst, després de fer un repàs superficial als continguts de les reflexions compartides a sessions anteriors (vegeu-ne títols i resum a les entrades anteriors d’aquesta mateixa pàgina), es va demanar quines noves idees havia incoporat cada un dels participants i amb quins aspectes es podria millorar el taller. (Temes que es van deixar oberts amb la finalitat de possibilitar les opinions, via xarxa, de persones circumstancialment absents en aquesta darrera sessió)

Idees incorporades (noves o refermades… de què m’ha servit?):
– Acceptació del ser dels fills; deixar de lluitar per voler-los canviar
– Escoltar més, afluixar el to de les discussions
– Prendre consciència de varies coses a diversos nivells (influència, relacions…)
– Escoltar en comptes de discutir (malgrat sempre costi)
– Relativitzar. No hi ha un absolut. Tot és pot qüestionar
– Saber que tot ho justificam, des del nostre personal punt de vista
– Necessitat constant de passar del pensament a l’acció
– Necessitat de valorar l’esforç en comptes de considerar solament els resultats
– No donar res per suposat
– Sempre hi som a temps per aturar-nos a pensar
– L’escala de la competència conscient
– Tant les percepcions, com les interpretacions, sempre son personals
– La força dels condicionants infantils (la cadena de l’elefant)
– La conveniència de marcar límits i deixar llibertat d’acció (La tanca de les ovelles)

Aspectes a millorar:
-Saber, o millor recordar el dia de la següent trobada
– Respectar els horaris
– Pactar el compromisos cara els “deures de grup”
– Una mica més de rigidesa en l’aplicació l’estructura i moderar les intervencions.
– Es bo mantenir el tema “deures” t’obliga a pensar…
– Incentivar l’ús de la xarxa

Propostes obertes de futur:
-En relació al tema “com podem incidir” (que ens ofegà  el dia de la camilla) varen sorgir dues propostes:
– Creació d’un “club de lectures” o quelcom semblant (amb la finalitat de compartir coneixements i experiències)
– Creació d’un “grup local de propostes de millora” (amb la finalitat de vehicular propostes reflexives concretes i justificades)

…I acabarem amb un sopar el dia 22.

IMG-20150523-WA0001

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


9.- Les idees d’un taller

ninEn format haiku, l’estil poètic japonès de la concreció, de la sageta, es presenten les idees assumides més impactants per cada un dels participants. (Haikus revisats i corregits per Jaume Galmés)

-Grup
Rates voladores
al cel de la intuïció
cercant aliment

– Acceptació del ser dels fills; deixar de lluitar per voler-los canviar
Ell és així,
ales de llibertat!
és com vol ser

– Escoltar més, afluixar el to de les discussions
Qui escolta calla.
L’altre és present i diu!
Qui escolta mira.

 

– Prendre consciència de coses diverses a diversos nivells (influència, relacions…)
Un primer pas:
per aregar els teus somnis
la consciència.

– Relativitzar. No hi ha un absolut. Tot és pot qüestionar
Res no és, tot sembla
creença, ficció.
Engany present.

– Saber que tot ho justificam, des del nostre personal punt de vista
Primer és fer,
justificant-ho tot!,
després contar.

– Necessitat constant de passar del pensament a l’acció
Pensar, pensar…
capgira la calota:
val el que es fa!

– Necessitat de valorar l’esforç en comptes de considerar solament els resultats
Esforç o fruits
cruïlla de camins
sempre a triar

– No donar res per suposat
Mai no enganyar-se:
el fet mai sol ser fet,
només semblança.

– Sempre hi som a temps per aturar-nos a pensar
Pensam pensar,
atura’t, hi ets a temps!
Vols canviar?

– L’escala de la competència conscient
Voltar, voltar…
competència conscient
vols arribar?

– Tant les percepcions, com les interpretacions, sempre son personals
Dolent i bo
tot és al meu cervell
lectura meva

– La força dels condicionants infantils (la cadena de l’elefant)
Els models són
cadenes baülades
d’era d’infant

– La conveniència de marcar límits i deixar llibertat d’acció (La tanca de les ovelles)
Tanca bé el tros,
pastura amb llibertat
i ferma límits!

-Tot és relacionat amb tot (conte «na Blaveta»)
Sí, tot amb tot
unicitat global
secret de ser


10.- De les idees als contes

PresentacióRealment ha resultat un estiu i una tardor ben productius. La presentació del llibret de “contes per a un nou paradigma”,”Rates voladores”, en el context del Nadal Cultural (13/12/15) resultà un acte entranyable ple d’autenticitat i sinceritats.
I després de la presentació, la venda i les dedicatòries, que resulta un aferra pilla: els exemplar posats a la venda s’exhauriren en poc més d’hora i mitja.

Tot acabà, dies després, amb un distès sopar, una copa de cava que reafermava l’esperit que mostra la imatge…i una reflexió (un tant informal) sobre el que s’havia vist/sentit el dia de la presentació:

– Ens varen fer molt de cas (molta gent es va quedar sense poder entrar).
– Va resultar novedós, sorpresiu… No hi havia antecedents d’una presentació en grup. Una festa!
-Jo vaig detectar molta naturalitat en tot els sentits
– En van detectar els llaços establerts entre nosaltres, la complicitat i connexió…més enllà dels mots cada un de nosaltres sabia la càrrega i la feina que hi havia rere cada una de les presentacions
– Espectacular l’entussiasme i l’entrega del públic. Molta diversitat entre les persones presents
– D’entrada també un cert temor, però amb la confiança que donava el grup…
– Autenticitat i sinceritat. Les cares mostraven implicació, que cada un es sentia part del tot…
– Feina feta!

També es va fer un repàs a les crítiques i comentaris rebuts. Tots ben positius, tant referits als text com a les il·lustracions. No hi podien faltar, també alguns missatges previs de desconfiança i atres posteriors en el mateix sentit.

Aixi mateix es va decidir intentar engegar, amb una sessió prèvia el 30/01/16, un tercer taller “Destapa’t”


1.- Encetar

“Art Cool Actiu” és un grup de joves artistes amb la pretensió de clarificar i consolidar l’estructura del grup. La primera proposta de taller fou la que es presenta.

Taller 1. Proposta de programa

  •  Aquí, ara (l’art d’assaborir una pansa)
  • Qui es qui (auto presentacions)
  • Pacte relacional consensuat (debat obert)
  • El marc d’acció (debat obert)
  • Preferències i prioritats (pluja d’idees)

Treballs previs:a.- ”Els meus punts forts” (Joc de la piràmide) b.-Haver mirat detingudament el marc d’acció (imatge) c.–Pensar i escriure aquells temes (3 com a mínim) que es considerin transcendents per a la bona evolució del grup

 Un primer entrebanc en resultaren les baixes de darrera hora, però malgrat això, i després de certs dubtes, es decidí engegar la sessió i seguir el programa previst…

El joc de la pansa es plantejà com a eina (una de les moltes possibles) per situar-nos a l’aquí i ara

El “Qui es qui” en treballar en forma de dibuix “d’allò en que em sent identificat”, sota el nom i amb l’afegit del “meu punt fort” (que havia de ser fruit del joc, no sempre treballat, de la piràmide)

Les identificacions:

A la vista dels dibuixos es reflexionà sobre el concepte d’equip (organisme viu) i sobre la riquesa de les diverses aportacions.

Qui es qui

Vull treure'nAvinentesa (fora de programa)

 Aprofitant l’avinentesa de les absències, i amb la finalitat d’obrir i exposar temes de possible preocupació, es va fer una pluja d’idees i petit debat sobre el que s’esperava del grup i com s’havia viscut la singularitat d’aquesta primera sessió. Les idees exposades surten a la imatge. S’intentà emfatitzar sobre la llibertat personal (tots triam de forma continuada) i de confiar amb les forces que hom te a mà (“Som els qui som”)

Pacte relacionalPacte

 Es feu una proposta de les condicions habituals de pacte relacional.

 Marc d’acció

 Alguns el s’havien mirat i s’assenyalà que eren idees o frases etèries sense gaire aplicació pràctica. S’aprofità per assenyalar que tots som fruits de les “nostres” experiències i que, aquestes es poden contar, però no traspassar i que, al llarg del taller anirien apareixent els diversos conceptes del marc. Amb tot i amb això es comentaren aquelles idees o conceptes que més havien cridat l’atenció.

 

Preferències i prioritatsPreferències i prioritats

 I a manera de darrera activitat (com corre el rellotge!!) es formalitzà la pluja d’idees sobre preferències i prioritats de temes a tractar (Imatge)

 Tancament

 A manera de tancament es demanà les dificultat i el sentir de cada un

 


2.- Cèl·lules

Amb la intenció de reforçar el “funcionament vital” -semblant a un cos viu- del grup, es titulà la segona sessió “Cèl·lules” amb la següent proposta de programa:2.- Cel·lules1

La primera tasca, va ser, idò, completar la “fitxa identificativa” del qui és qui. Primer amb el joc del “jo futur” (què vull ser en ésser gran) per després treballar el “quines qualitats positives en veuen els altres”.

Una segona fase va ser comentar la lectura de “Equips”. Lectura amb la qual la majoria es van sentir ben identificats

Lectura que es lligà amb  les Preferències i prioritats (P/P) de la sessió anterior. Fonamentalment amb el punt 1: “Unitat i compromís“. De les quatre condicions fonamentals de tot equip: Objectiu comú, comunicació, compromís i confiança, es començaren a treballar els dos primers punts, atès que el compromís és personal (força de la llibertat) i la confiança s’ha de guanyar.

Es va obrir el debat sobre l’objectiu comú on aparegueren, bàsicament tres idees:
-Promoure l’art (entès en sentit ampla, d’expressió d’idees i sentiments)
-Fer accions artístiques col·laboratives (mostres, tallers…)
-Retroalimentació del grup (avaluació crítica, independent dels objectius concrets i avaluació de cada activitat))

Altres idees (que varen anar sorgint):
a.-Tenir idees –> treballar-les –> Vendre-les
b.- Accions que aporten plenitud: Coses noves + Que impliquin un repte + Objectiu clar + Sintonia amb principis i valors + Celebrar els resultats

Deures a treballar per a la propera sessió:
-Revisió dels apartats que comformen “l’objectiu comú”
– Items d’avaluació per acada un d’aquests objectius
– Sistemes d’integració “a distància” (per als integrats del grup que ho desitgin i no poden segur les sessions presencials) (Per exemple començant per al “qui es qui” i fent aportacions via facebook)


3.- Operativitzar

3-Operativitzar

Atès que era prevista la incoprporació de noves persones al grup, es varen intentar sintetitzar les aportacions dels dies anterior sense deixar de banda, del tot, el programa anunciat.
El “repàs” segurament va anar bé per centrar una mica la feina, feta i a fer, però es va perdre participació.
Amb tot i amb això…

– Es va acordar treballar el “Programa 2015” sota la coordinació d’en Toni. Un programa que ha d’abastar els tres objectius institucionals:
– Promoure l’art
– Accions colaboratives
– Donar a conèixer la feina individual de les persones del grup

– Trobar un sistema de quantificació de visites (número i repeticions), a cura d’en Carles

-Treballar camins d’autocrítica. Després de parlar-ne es va optar per una doble via
a.- Mitjançant “persones de confiança”. Implica cercar referents, convidar-los i establir els paràmetres d’avaluació
b.- A través de les opinions , rebudes via facebook, sota el convit “I tu que en penses?” o quelcom semblant adaptat al cas

Després, atès que era al programa, es feu una explicació d’un dels models, el “model instructiu”
I per acabar s’assenyalà la necessitat d’establir un “Pacte de grup”, per tal de conèixer, en cada cas, tant les forces disponibles com el compromís

 


4.- Monstres

MonstresLa sessió de dia 27 va resultarr una mica extraordinària. El grup acabava de sortir de l’exitosa i variada exposició col·lectiva “Mostres” i es planteja una reflexió conjunta sobre tot el que havia passat.

Rere una primera impressió d’èxit, de satisfacció interna per la feina feta no absenta de certa sorpresa per una resposta del públic no gaire habitual, es varen treballar, mitjançant el conegut sistema de pluja d’idees, i debatre els possibles “temes a millorar”:

a.- Es varen plantejar dubtes sobre l’encert en la sucessió d’actes (concretament la lectura de poemes i el correfoc) i també sobre la necessitat de preveure el ritme (general i concret de cada activitat) de les activitats
b.- En quan a temes organitzatius sorgiren varis temes a considerar: la necessitat de plantejar un lideratge compartit (per tal que no s’acabvi abocant tot sobre una mateixa esquena) així com la necessitat de preveure els possibles problemes tècnics que puguin sorgir
c.- Del temes organitzatius referits a Monstres es passa als temes organitzatius d’Art Cool Actiu, la necessitat de treballar tant l’organització interna, com la de negociar i fermar el compromís dels participants. Consensuar un engranatge organitzatiu que permeti l’entrada oberta amb el compromís dels socis (decàleg, quotes, normes…)
d.- També sorgí la necessitat d’identificació, de treballar el concepte “marca
e.- De passada es judà el joc del “no tenc ttemps” i es comentà, altra vegada, el tema “equips” i també les actituds excloents del  “DIREM”

 

 


5.- Tancament

Art cool actiuI amb el treball sobre possibilitats i necessitats de muntatge de la “diada d’organització interna”, es tancà el tema equips.

De banda possibles activitats concretes (decàleg, tallers…) es varen remarcar:

a.- Necessitat de que tots els membres del grup disposi del seu temps
b.- Substituir implementacions de majoria per recerca de consens
c.- Possible funcionament del lideratge compartit. Establir ponts de connexió entre l’estructura formal del grup i els liders de les diverses activitats

Seguidament de forma ràpida es fé un repàs del continguts dels diversos tallers:

1.- Tot parteix de la persona. Implica autoconeixenment i respecte al ésser dels altres.
Cal treballar la definició del grup: finalitat objectius i funcionament
Si volem. tots podem mirar les coses d’una altra manera

2.- Prioritats i propostes per a una definició de Art Coll Actiu (pluja d’idees i selecció)

3.- Disseny de profectes. Operativitzar les accions: què vull aconseguir, d’on es parteix, aqui es dirigeix, com sabré si he encertat, quines activitats puc fer, com ho ambientaré, quin material es necessita…

4.- Anàlisi crític de “Monstres”. Temes: ritmes, lideratge, problemes tècnics, expandir la marca..
Les idees s’han de tenir, treballar…i vendre!!!

I d’aquesta manera, no sense deixar portes obertes per a possibles  moments concrets de col·laboració, es dona per tancat el taller