0- Per què en parlam?

Fèiem part del taller de desenvolupament «Destapa’t (DP)» que, realitzat per ses Sitges i amb el suport de l’Ajuntament, es desenvolupà en el nou Espai 36 al llarg del curs escolar 2015-16.

Vàrem pensar que resultaria interessant analitzar i estudiar els factors culturals externs que poden tenir certa incidència personal.

Sabíem, perquè ho havíem treballat l’any anterior, que en un primer cercle d’aquests factors culturals externs s’hi situa la família. De forma no sempre conscient la família va emetent missatges que incideixen sobre els marges o límits genètics dels infants. A vegades aquests missatges que ens marquen, fonamentalment al llarg de la primera infància, aquella època que no recordam, són conscients i directes (quan per exemple una família, pensant amb els seus fills, decideix anar a viure al camp, o no tenir televisió o comprar juguetes no sexistes…). Però moltes vegades, la majoria, els missatges són indirectes i tramesos sense consciència. És ben conegut que els infants copien tot el que veuen fer, tant el que es considera bo com el que es considera no tant bo; d’aquí la gran transcendència de l’exemple.

Reflexionant sobre el transcendent paper de la família; reflexió no sempre bona de suportar, pensàrem amb la possible transcendència d’un segon cercle d’incidència, el que conforma el poble, la comunitat local. Tant per la incidència directe que té sobre els infants -recordem que ho copien tot!-, com la incidència indirecte: la comunitat pot condicionar els pares que, a la vegada, condicionen els infants.

Un exemple paradigmàtic en podria resultar l’accent lingüístic singular de cada poble, que es va transmetent de pares a fills. Com en podrien ser exemple també, o no, el caràcter festós, la generositat a l’hora de fer coses en comú, o l’estima i orgull de saber fer ensaïmades altes i esponjoses.

És així que vàrem decidir: anem, idò, a indagar una mica sobre els trets diferencials de les persones llorencines!, si és que n’hi ha.

En definitiva, ens vàrem proposar intentar esbrinar aquells factors, d’àmbit local, que han pogut tenir o tal vegada encara tenguin, algun tipus d’incidència en el nostre comportament.

I sempre des de la consciència, i també precisament per això, del camí assenyalat, entre d’altres, per Rojas Marcos quan diu: «La nostra vertadera essència no es configura tant de l’ADN que heretam dels nostres avantpassats com de la nostra extraordinària capacitat de formar-nos a nosaltres mateixos i laborar el nostre camí»

Quin potser l’ésser de les persones llorencines?. Com ens pot haver afectat?.

No es pretén anar més enllà, aquest és el nostre objectiu.

Es decanten idò les pretensions de més abast com les etnogràfiques o etnològiques; en tot cas s’intentaria una certa aproximació a l’etologia, a l’estudi de determinats costums més o manco arrelats en la comunitat local.