Continua el 5è Principi de la Carta de Ciutats Educadores: “El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals”.
Com ja s’ha comentat altres vegades la decisió de convertir-se en municipi educador no ve regalada. Implica feina, suports i enginy. Es clar sempre queda l’alternativa de no fer res i aplicar la coneguda sentència, qui dies passa anys empeny.
M’agradarà enfocar el tema de l’avaluació de l’eficàcia, de la necessitat de passar comptes. Segurament el tema més deixat, bandejat i abandonat de gairebé tots els programes d’acció social compartida. I encara més si aquests programes fan referència a ciències socials i més concretament a l’educació.
L’avaluació de l’eficàcia, implica en primer lloc tenir objectius clars, superar el conegut i habitual “fer per fer” o el “ho farem així perquè m’agrada o trob que està bé”. Clarificats els objectius s’hauran de cercar camins de tangibilitat, que es puguin mesurar: ¿Com es podrà saber si una cosa va bé o no va bé?. Com ho podrem mesurar?. Quins aspectes convé considerar?…
El camí més curt per determinar motius d’èxit podria ser contar les visites a un article, un comentari, una actuació… Si hi compareixen moltes persones direm que ha estat un èxit, i ja està.
What are these misleading signs? Temporary sleeplessness caused by emotional problems. cialis generico mastercard They must be thoroughly documented for anything that might interfere with its normal working. brand cialis 20mg What these doctors are finding is that age-old practices like yoga, massage therapy, acupuncture cialis 20mg no prescription and meditation actually work. This created problems in the synthesis of bad cholesterol from the saturated fats viagra professional uk in our diet. Segurament l’avaluació de l’eficàcia és, però, una altra cosa i fa referència a l’impacte, a la transcendència de l’acció programada.
Quan parlam d’avaluació de l’eficàcia, i més si és fa en els diversos camps formatius (formal, no formal i informal) s’haurà de mirar a llarga distància. Una distància que massa vegades es perd tant en la incertesa com en el temps.
Les aportacions, relativament recents, de la psicologia ens mostren un cert camí d’avaluació referit a les emocions (“Primer les emocions i després la raó” assenyala Bloch. “Res es pot arribar a conèixer sinó el que s’estima, el que ens diu alguna cosa” assegura Mora). La implicació emocional potser un bon indicador i, a vegades, es pot detectar i mesurar, per exemple comptant la intensitat i el temps d’aplaudiments en un espectacle. Però altres vegades no resulta tan senzill i el camí més curt acostuma a ser indagar, demanant-ho. De forma sistemàtica i plantejant aquesta avaluació en el mateix moment de la programació.
Per a què fem el que fem? De què serveix?. Els resultats compensen l’esforç?. Preguntes clau en tota activitat que té la pretensió de pública.
Possibilitat de millora: Incloure l’avaluació com a part de la programació.